Home Actualitat La fracció també compta
La fracció també compta

La fracció també compta

0
0

Josep Casanovas

Amb l’obra que ens presenta en aquesta ocasió, Juan Carlos Ferrigno ens fa partícips de l’extraordinària bellesa i el fort magnetisme que desprenien aquells Sport-Prototips de finals dels anys 60, abans de la seva extinció, per canvi de reglamentació, a finals de la temporada de 1971. Com podeu comprovar, no ens cal veure el cotxe enter per quedar absolutament subjugats a la seva bellesa. Hi esteu d’acord?

Juan Carlos Ferrigno

En més de 30 anys de professió he pintat moltíssims Ferrari, però n’hi ha alguns d’ells que no me’n canso de pintar perquè la seva bellesa és tal que em tempta sense remei. El 512 dels anys 1970 i 1971 és un dels meus cotxes preferits, encara que sucumbissin a la pista davant l’imponent Porsche 917.

Aquest quadre té dos elements que semblen ser poc habituals entre els pintors de temes automobilístics; és vertical i el cotxe no apareix complet sinó en un detall. Però per a mi no és gens estrany, ja que entre les meves pintures n’hi ha moltes amb aquestes característiques. M’agrada fer-los justament per això, perquè no són el de sempre, és a dir, el cotxe complet en horitzontal i amb molt de fons.

En aquest quadre de 92 x 37 centímetres em volia centrar en la preciosa llanda daurada que aleshores usaven els Ferrari de Sport- Prototips, una verdadera escultura, una obra mestra per la seva bellesa. L’objectiu era que la roda fos la protagonista del quadre. I per explicar que era un 512 amb aquesta secció del cotxe era suficient; els coneixedors el distingien clarament.

Ferrari512

Em va agradar la idea de tenir en compte allò essencial d’aquest cotxe: les formes arrodonides dels seus parafangs, els detalls en blanc de la carrosseria, l’escut de Ferrari… i vaig insinuar Mario Andretti pilotant-lo. La roda girant faria que el quadre funcionés com una escena molt dinàmica d’un preciós exemplar del cotxe de carreres dels d’abans.

Com que el quadre tenia molt de vermell, vaig escollir donar-li una mica d’aire a la part superior amb un blau violeta que contra el vermell creava un contrast que sempre em va agradar. En aquest cas podia fer-lo ja que no estava pintant el fons d’algun circuit determinat. Només era el preciós Ferrari amb un fons neutre i mínim.

Tota la pintura està tractada amb pinzellades que orienten el moviment del cotxe, insinuant una baixada i creant una diagonal que dóna més dinamisme a l’escena. Era fonamental aconseguir la sensació de la roda girant i, sent el punt d’atracció del quadre, em vaig centrar en ella especialment fins a sentir que la roda tenia moviment. Per ajudar a crear aquesta il·lusió, tot el contorn està tractat amb pinzellades radials que porten òpticament cap al centre de la roda. No volia fer un detall molt realista sinó que vaig preferir centrar-me en la sensació de moviment. I per això tot el quadre té pinzellades que van trencant la forma del cotxe, sense perdre-la totalment. És com traduir a colors el moviment del 512.

Entre nosaltres, per pintar aquest tipus de quadres recorro a una ajudeta gens menyspreable: la música. Els meus veïns no estaran contents, però amb rock o blues a bon volum, la pintura va fluint amb més naturalitat i m’atreveixo a deixar-me anar totalment a l’hora de posar pinzellades i cops d’espàtules. No sé ben bé com funciona, però és evident que la música m’empeny mentre pinto. No penso posar-me a investigar-ho, simplement em deixo ajudar…

etiquetes:

Deixa un comentari