Home Actualitat Un Alfa al taller
Un Alfa al taller

Un Alfa al taller

0
0

Juan Carlos Ferrigno

Alfa Romeo 8C Monza, així es diu oficialment aquesta bellesa dels anys 30. La seva història, amb centenars de carreres disputades, ens explica que va ser un cotxe molt exitós en la seva època, corrent en tot tipus d’esdeveniments. És un dels cotxes que sempre enamoren. I per això el dia que em va trucar el meu amic, restaurador de cotxes clàssics, per explicar-me que tindria un Monza en el seu taller durant tota la setmana, no vaig poder aguantar-me i vaig anar-lo a veure i estudiar-lo en persona. Va estar mig desarmat uns quants dies preparant-se per una cursa de regularitat i quan el vaig tenir al davant vaig recórrer les seves formes i vaig observar els seus detalls. Aquestes coses que en les fotos no s’acaben d’entendre bé. Vaig gaudir molt  mirant, olorant i admirant el Monza.

Per suposat li vaig fer fotos allà on estava i, encara que mig desarmat, seguia tenint aquell encant tan propi d’aquest cotxe. Revisant les fotos que havia fet vaig començar a pensar en una pintura que reflectís aquests moments d’intimitat que vaig tenir amb l’Alfa, mentre el meu amic feia altres coses per allà. Per això se’m va ocórrer aquesta escena, imaginant-me l’Alfa en el silenci nocturn del taller. Volia pintar l’atmosfera del moment, la bellesa de les formes i l’ambient informal i de cert desordre que sempre es vivia en un taller com aquest.

Ferrigno_Alfa

El primer pas va ser imaginar el taller ideal per a la pintura, que seria bastant diferent del real on vaig fer les fotos; havia de donar-li a l’Alfa l’entorn perfecte. Per il·luminar l’escena necessitava una llum directa i centrada en el cotxe, que li aportés el merescut protagonisme al Monza i deixés en la penombra la resta del taller desert amb els seus tons blavosos i violacis, donant a la pintura, una sensació d’intimitat i silenci.

El vaig imaginar aixecat sobre cavallets i vaig preferir plasmar-lo sense rodes davanteres per emfatitzar l’aspecte de màquina en procés de reparació, amb la tapa del motor oberta insinuant que s’està treballant en el poderós motor Alfa Romeo. A terra, el recipient que mai pot faltar i que recull les gotes d’oli que poden caure i alguna  eina, barreja del descuit i de la pausa en el treball.

Tota l’escena agafa forma per la il·luminació que també ajuda a no haver d’entrar en detalls sobre el fons del taller. Només el cotxe té allò imprescindible per ser reconegut. Podia pintar tots els detalls del fons però em va semblar més interessant només insinuar algunes eines i formes, de manera que qui veiés el quadre pogués completar amb la seva imaginació aquest taller ideal a mitjanit. Aquesta pintura original, a l’estar feta sobre cartró porta una textura que també col·labora a crear aquest aspecte impressionista en el fons.

Potser en algun moment he volgut pintar una segona versió de l’Alfa en el taller. Aquesta primera va sorgir com un impuls, de només posar-se a imaginar com hauria de ser l’escenari ideal per aquest imponent Monza. Em vaig deixar portar pel desig que un lloc com aquest existís realment en algun lloc. El gran avantatge de la pintura és que només s’ha d’imaginar alguna cosa per fer-la possible, creant-la, encara que sigui en una petita pintura d’uns 60 centímetres d’amplada. La satisfacció total és que la persona que la va comprar es va enamorar al veure-la i encara la té en un lloc privilegiat a casa seva, on la gaudeix cada dia.

És potser la millor recompensa per a qui la va pintar partint d’un inexpressiu cartró en blanc.

etiquetes:

Deixa un comentari