Pedro Acosta va arribar a MotoGP amb l’etiqueta del pilot cridat a trencar els rècords de precocitat de Marc Márquez. Els seus tres primers anys al Mundial, amb dos títols, havien despertat grans expectatives. Gairebé dues temporades després, el Tauró de Mazarrón acumula vuit podis però encara cap victòria. Qui sí que n’ha aconseguit, i en el seu any de debut, és Fermín Aldeguer, però amb una Ducati, no amb la KTM d’Acosta. Des que van coincidir a Moto2, s’ha alimentat el relat que no es porten bé, però les últimes declaracions el desmenteixen: del “me n’alegro per Fermín” d’Acosta al “mai hi ha hagut cap problema entre nosaltres” d’Aldeguer. Aquesta és la història real darrere la seva relació.
És important remarcar que Pedro Acosta i Fermín Aldeguer són tots dos murcians, el primer de Mazarrón i l’altre de La Ñora. La Regió de Múrcia ha crescut molt en el món del motociclisme, sent el bressol dels grans talents espanyols que estan arribant ara al paddock. Més enllà de Pedro i Fermín, consagrats a MotoGP, els dos pilots que estan lluitant pel rookie de l’any a Moto3 i pel top-5 són també del territori del sud-est d’Espanya: Álvaro Carpe i Máximo Quiles. Amb el context del gran nivell que hi ha a la zona actualment, que ells dos hagin sigut els dos màxims exponents i rivals, ha provocat que neixi una rivalitat per a veure qui és el millor, ja que s’han hagut de medir des de ben petits en les curses dels campionats regionals. D’aquí neix el relat de l’enemistat.
Segons va explicar el periodista Manuel Pecino, el pare d’Acosta va admetre que la relació entre els dos joves pilots no és la millor, però que era un tema entre ells dos. “Si entre les dues famílies ens portem de meravella, són aquests dos ‘tontos’ els que no s’entenen”, destacava Pedro Acosta pare. Héctor Faubel, mànager d’Aldeguer, negava aquesta versió a AS, atrevint-se a dir que la seva relació és d’amistat. «En Pedro coneix molt bé en Fermín i, tot i que siguin rivals, han estat amics tota la vida, i la rivalitat és bona perquè ens faran gaudir molt a les curses. El seu doblet és bo per a tothom a Múrcia. Tots dos van fer una cursa increïble, i jo personalment he felicitat a Pedro i a la seva família. Cal gaudir d’això. Som uns privilegiats de viure aquest moment. Cal aprofitar-ho, que la vida passa», deia després del triomf d’Aldeguer i la segona plaça d’Acosta a Indonèsia.
A principi de temporada, en una entrevista a Motosan, Fermín Aldeguer posava el focus de la tensió en la personalitat de Pedro Acosta. «Jo crec que a en Pedro li costa una mica confiar en la gent. La rivalitat que hem tingut fins avui ha estat molt gran, però sempre amb molt respecte, tant quan érem a Moto2 com ara. De fet, et puc dir que quan ens avancem o ens disputem una frenada en cursa, no és igual que quan ho fas amb altres. Al final, crec que és només això: la diferència de personalitats de cadascú, res més. No hem tingut mai una baralla ni res que s’hi assembli; simplement ens hem distanciat per com som», reconeixia el de Gresini.
Malgrat la rivalitat, Acosta va aturar-se a felicitar públicament l’assoliment d’Aldeguer a Mandalika tot i que hagués obtingut la primera victòria a MotoGP abans que ell i esdevenís el segon pilot més jove a guanyar en la categoria reina de tota la història. «Sé per què estic lluitant jo ara i conec les limitacions que tinc. Content per ell, s’ho mereix. Van ser molt llestos fitxant per Ducati, encara que fos molt aviat. S’ho ha guanyat a pols. En Fermín va fer una molt bona cursa a Le Mans quan em va avançar, una altra molt bona a Àustria i a Indonèsia ho ha rematat. Això ens fa bé a tots, a mi també, fins i tot per a empènyer més», començava el de Mazarrón, incidint també amb la diferència tècnica que té pilotar una Ducati o una KTM.
Pedro també va emfatitzar el pes que tenia això per a Múrcia. «Molt content per la Regió, molt content per en Fermín. Al final, això és molt bo per a la Regió; que continuï venint gent, que continuïn havent-hi cares conegudes per Múrcia, que fa un temps ningú no ens venia a visitar i ara és ple de turistes. Aquest doblet murcià ens fa bé a tots», responia a AS. Van finalitzar primer i segon a Indonèsia, sent Aldeguer el primer pilot de la Regió a guanyar una cursa de MotoGP.
Acosta no acostuma a regalar elogis a ningú; el lema que ha tingut des de la seva arribada al mundial és «no soc aquí per a fer amics». És per això que les bones paraules cap a Aldeguer fessin esclatar de nou el debat sobre la seva relació, i Mela Chércoles preguntés al guanyador de Mandalika sobre aquest tema. «La nostra relació continua igual. Entre nosaltres no hi ha hagut mai cap problema, simplement és la rivalitat. És qüestió de caràcters. Juro que no tinc cap problema, i crec que qui ha de canviar una mica la manera de veure-ho és ell i el seu entorn», tornant a passar la patata calenta a l’altre bàndol.
En tot cas, és evident que entre ells dos hi ha una rivalitat, ja sigui per ser les dues grans promeses de la seva generació, els dos màxims exponents murcians en el mundial o pels seus caràcters, però la relació és cada cop més madura i es respecten. Amb el talent natural de tots dos i la seva ambició, segur que ens deixaran grans lluites a MotoGP la pròxima dècada, i qui sap si es disputaran algun mundial. El temps dirà, però tot fa pensar que ens ho faran passar molt bé.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
