Ara fa un any, Marc Márquez anunciava que abandonava Honda després de més de deu temporades corrent pel fabricant japonès. Una setmana més tard, el 12 d’octubre de 2023, es feia oficial la seva arribada al Gresini Racing Team. Des d’aleshores, el Tro de Cervera s’ha vist immers en un procés constant d’aprenentatge a la Ducati Desmosedici GP23, havent d’oblidar molts vicis i costums que tenia de l’Honda. En el programa Decoded de DAZN dedicat al vuit vegades campió del món, Àlex Crivillé, Carlos Checa, Pol Espargaró, Jorge Martínez Aspar i Santi Hernández, el cap de mecànics que l’havia acompanyat durant 13 temporades, analitzen com ha adaptat el seu estil de pilotatge a la moto italiana.
Tots cinc coincideixen que Márquez tenia un estil “molt més agressiu” quan pilotava l’Honda, sobretot pel que fa a la seva posició a sobre la moto en el moment de la frenada, estant abans molt més a sobre del tren davanter. “Estava sempre a sobre del tren davanter, molt endavant, amb els colzes oberts, fet que li permetia salvar moltes caigudes. Ara el veiem molt més enrere, carregant el pes en el tren posterior”, il·lustra Espargaró, qui coneix bé el pilotatge de Márquez amb l’Honda per les dues temporades que van coincidir en el mateix box. En la mateixa línia apunta Crivillé, qui va més enllà. “Abans atacava més el revolt. Amb aquesta posició més endarrerida, descarrega el pes del tren davanter, evitant que reboti”, explica.
I quin resultat provoca aquesta nova posició a sobre la moto? El pilot català de Seva ens dona les claus. “Aquesta posició fa que tingui una entrada al revolt més neta, que el tren posterior copiï bé, tenir un bon pas pel revolt i poder girar la moto una mica. El resultat de tot això és que té una molt millor tracció i sortida del revolt. En estar més tranquil a sobre la moto, es veu tot molt més fàcil. El veus i dius ‘no va de pressa’, però sí que hi va. Al final són petits detalls, parlem d’una o dues dècimes com a màxim”, conclou Crivillé. Santi Hernández exposa que Márquez abans es movia molt a sobre de la moto perquè “intentava buscar la manera de frenar-la”, però que ara té “una conducció molt més estable, fluida i suau”.
No obstant això, el mecànic assegura que Márquez no ha perdut l’ADN. “Continuo veient a un Márquez amb el seu ADN, i el dia que no el tingui, el deixarem de veure i serà un més. Sí que està més tranquil, estudiant més les curses i demostrant sang freda, evitant precipitar-se, però està buscant el límit constantment. Les caigudes són perquè està mirant fins a on pot arribar amb la moto nova”, opina Hernández. Jorge Martínez Aspar al·lucina amb la capacitat de “caure, tornar a caure i recaure, i tornar a guanyar igualment”, i que això és la mostra que “no ha perdut la fam”. Espargaró reconeix que Márquez té “una acceptació del risc major a la resta”, i el granollerí destaca què el diferencia a ell del cerverí. “L’inconformisme de Marc és el que el fa diferent. Jo només pensava a poder caminar, poder agafar a les meves filles i tenir una vida completament normal”, reconeix.
“Està millor que mai”
“O tens unes ganes i unes aspiracions enormes de tornar a ser campió o és impossible seguir tot aquest procés. La seva ambició no té límits i crec que, probablement, està millor que mai, perquè tot aquest procés que ha passat li ha ensenyat. El veig igual que sempre i amb la màxima ambició, té més ganes que mai de tornar a guanyar“, avisa Carlos Checa, qui veu a Marc Márquez fent una vegada més allò que ha fet sempre: guanyar.
Text: Roger Amores / Fotos: Red Bull Content Pool
