Alex Márquez va escriure el seu nom en els llibres d’història de MotoGP el cap de setmana passat a Jerez. Després de ser campió del món el 2014 a Moto3 i el 2019 a Moto2, li quedava la fita de guanyar una cursa en la categoria reina. Malgrat ser un pilot destacat de la graella, el resultat se li estava resistint. Després de la caiguda del seu germà Marc en el circuit andalús, l’Alex es va dir a ell mateix “és el teu dia”, tal com va explicar, i va aprofitar que era el pilot amb millor ritme en pista per a endur-se el triomf. La barreja entre consistència i velocitat l’ha situat, de nou, líder del mundial, i ara mateix és la principal alternativa al seu germà.
Parlem de consistència perquè realment no és el pilot més ràpid de la graella actualment. Marc Márquez ha liderat quasi tots els entrenaments i curses, assolint totes les pole positions fins ara menys la de Jerez, ja que Fabio Quartararo el va superar, ha guanyat totes les Sprint Race, i ha guanyat tots els Grans Premis de diumenge menys el d’aquest cap de setmana i el d’Austin; en tots dos era el més veloç en pista i tot feia pensar que guanyaria. Davant d’aquest escenari, l’Alex s’ha centrat a sumar tots els punts possibles. En les deu curses que portem de calendari, comptant Sprint Race i les del diumenge, ha registrat vuit segones places, una sisena el diumenge a Qatar i el triomf de Jerez. Una regularitat inversemblant.
No obstant això, aquesta consistència l’ha barrejada amb la velocitat. És a dir, si ets molt regular en la novena plaça, no et situes líder del mundial. Ell ha aconseguit trobar la comoditat sense forçar en excés estant sempre entre els tres millors pilots del GP, o en el top-2 sent més concrets. Nou podis, un d’ells el triomf, i una sisena plaça després de la sanció de long lap a Qatar per la topada amb Fabio Di Giannantonio l’han portat a sumar 140 punts, un més que Marc i 20 per sobre de Francesco Bagnaia, i ser al capdavant de la classificació. I ara ja s’ha tret la pressió de la primera victòria a MotoGP, així que podrà lluitar en les pròximes cites sense aquesta ansietat.
I no és que Marc Márquez no tingui consistència o sigui irregular. De fet, tal com ell va destacar, és la temporada que està registrant menys caigudes; només en porta tres. Però dues d’aquestes han sigut en els moments menys indicats: en les curses de diumenge, quan es reaparteixen més punts, a Austin i Jerez quan semblava que sumaria 25 a cada una. Més enllà d’aquests dos errors puntuals, el Tro de Cervera ha demostrat una gran consistència i regularitat en la primera plaça. Comptant entrenaments lliures, classificatoris i curses, Marc Márquez ha finalitzat primer en 25 dels 35 possibles enguany. Això demostra la seva regularitat i superioritat, però ha comès errors just quan més ressalten.
El triomf d’Alex Márquez va ser històric, i no només perquè fos el seu primer a MotoGP. Va ser la victòria número 200 d’Espanya en tota la història de la competició, sent Àlex Crivillé el primer guanyador el 1992 i Marc qui més ha contribuït a aquesta xifra amb 65. També, va aconseguir allargar la ratxa de Ducati guanyant consecutivament fins a 22, igualant el rècord d’Honda entre els anys 1997 i 1998; és el màxim obtingut mai fins ara. Per acabar, els Márquez van esdevenir els primers germans a guanyar en la categoria reina.
I, amb tot això, i malgrat que l’Alex reconeix que el seu germà “no està un pas per davant, però sí mig”, a Gresini ja somien amb el mundial. “Per què no somiar? Nosaltres sempre somiem, però queda moltíssim. No hem dubtat mai d’ell perquè és un dues vegades campió del món. Ningú és bicampió per casualitat”, responia Carlo Merlini, director de màrqueting del Gresini Racing Team.
Text: Roger Amores / Foto i vídeos: MotoGP
