Silverstone, Regne Unit. El mundial torna després de l’aturada d’estiu, que aquest ha sigut de cinc setmanes. En aquest període de temps s’han anunciat els fitxatges de Rins per l’equip LCR Honda i Àlex Márquez pel Ducati Gresini Team, deixant també la resta de carpetes del mercat de fitxatges molt més clares. Dovizioso es retirarà després del GP de San Marino, i serà substituït per Crutchlow. Arribem a Gran Bretanya sense Marc Márquez i Pedro Acosta; els dos en millor estat però no encara per competir. Això sí, amb les tres classificacions més ajustades que mai, així que l’emoció és màxima. Som-hi!
Text: Roger Amores / Fotos: Instagrams oficials de MotoGP i Augusto Fernández
Moto 3
Moto 3 és la categoria que ens té sempre amb els nervis a flor de pell. Infinites traçades diferents, múltiples pilots intentant entrar pel mateix lloc al revolt, grups de més de vint pilots, avançaments constants… Semblava que Izan Guevara tenia més ritme que la resta, i que podria aprofitar per retallar punts a Sergio García Dols i posar-se líder del mundial; no ha sigut així. El mallorquí ha començat dominant, però de seguida ha perdut posicions i s’ha posat en un embolic entre la novena i l’onzena posició. Per l’altra banda, Sergio García ha anat remuntant, arribant a les tres últimes voltes amb possibilitats de guanyar. Malgrat això, David Muñoz ha comès un error, caient i emportant-se amb ell a Sergio García. Guevara tenia la possibilitat de treure un bon grapat de punts al seu company d’equip, i ha començat a guanyar posicions per col·locar-se en bona situació per lluitar als últims instants. Ha tingut la mateixa sort que el seu rival, i Sasaki l’ha escombrat, acabant amb les aspiracions del jove pilot espanyol. Finalment, ha guanyat Dennis Foggia, que vol tornar a apropar-se en la lluita pel campionat, igual que Jaume Masià, que ha quedat segon. Deniz Öncü ha tancat el podi, entrant dins dels tres primers classificats per primer cop aquesta temporada. En definitiva, la distància entre els dos primers de la general continua sent de 3 punts, ja que els dos han sumat 0, però els seus rivals directes els han retallat molt. Veurem si el duel a dos acaba tenint més convidats.
Moto 2
Finalment, Pedro Acosta no rebia l’apte dels metges malgrat viatjar i haurem d’esperar al següent gran premi per veure el seu retorn. Cursa més tranquil·la, sempre hi ha pocs moviments en les primeres voltes perquè van amb els dipòsits plens i hi ha més risc de caiguda. Alonso López ha aprofitat que els seus rivals han començat més conservadors per agafar el lideratge i escapar-se. Era l’única moto del grup capdavanter amb xassís Speed Up, la resta eren totes Kalex, i semblava que això li estava donant un plus respecte als perseguidors. A l’últim terç, Augusto Fernández ha passat de la quarta posició a la segona, i ha començat la seva persecució sobre Alonso. La lluita per la tercera posició ha quedat per Arón Canet, Ai Ogura i el pilot local Jake Dixon. En aquest moment, Albert Arenas ja havia caigut mentre rodava sisè. Augusto ha atrapat a Alonso a poques voltes del final, però no acabava de trobar la porta per entrar i assolir la victòria. No ha sigut fins a l’últim sector que ha tirat la moto per l’interior del revolt i ha superat al seu rival, guanyant la cursa i firmant la seva tercera victòria consecutiva; resultat que el col·loca líder en solitari. Alonso López, malgrat escapar-se-li la victòria en l’últim instant, li semblava a una victòria la segona posició, ja que era el seu primer podi en la categoria. Jake Dixon ha quedat tercer, donant-se un bany de masses en el gran premi del seu país. El fins ara líder del mundial, Celestino Vietti, ha arribat a la sisena posició després d’una penalització de volta llarga.
Moto GP
Aleix Espargaró tenia una gran oportunitat per retallar punts sobre Fabio Quartararo, ja que el francès arrossegava una sanció des d’Assen, però una forta caiguda en el FP4 de dissabte el va deixar molt tocat. Que hagi pogut pujar a la moto a la cursa és tot un miracle. El seu company d’equip, Maverick Viñales, era un dels favorits per la cursa, i sortia des de la segona posició. Des de la sortida hi havia un dominador clar, Johann Zarco, però quan semblava que no tindria rival, perdia el tren davanter i queia, sumant una nova decepció en cursa. Amb Zarco fora, el ritme era més lent, i donava pas a moltes altres combinacions per pujar al podi. Avançaments constants, canvis de ritme, incertesa total… una de les millors curses de l’any sense cap mena de dubte. N’és un exemple Àlex Rins, que ha passat d’anar primer una estona a acabar setè. El més llest de la classe ha sigut ‘Pecco’ Bagnaia, que ha mantingut un ritme constant i des que s’ha situat primer no ha deixat la plaça; necessitava una victòria així l’italià. L’altre gran vencedor de Silverstone ha sigut Maverick. El de Roses, després d’una mala sortida, ha pogut remuntar posicions fins a quedar segon, amb la primera posició a tocar, i demostrant que encara li queda molt a dir en aquest esport: no estava mort. El tercer ha sigut Miller, al qual firmar per KTM la temporada vinent li ha donat la consistència que li faltava, entenem que a causa de la pressió. Jorge Martín i Enea Bastianini han lluitat per la quarta posició, amb l’italià com a beneficiat d’aquesta lluita. Si Martín vol conduir la Ducati de fàbrica l’any que ve, no es pot deixar superar així. I, finalment, la lluita que s’esperava més endavant en la graella, el Quartararo contra Aleix, s’ha disputat en la vuitena i novena posició. El granollerí estava molt tocat, i no ha pogut vèncer aquest duel. Malgrat això, quasi passa al francès en l’últim revolt i, veient el seu estat físic, perdre només un punt ha sigut tot un èxit. Ha sigut la segona cursa més ajustada en el top 10 de tota la història de Moto GP, simplement increïble. El mundial està més viu que mai!
