Cinc claus dels cotxes electrificats per als propers cinc anys

L’electrificació de l’automòbil és un procés imparable que va guanyant velocitat a passos de gegant, esperonada per l’enduriment de les regulacions europees, la millora de la tecnologia, els ajuts públics i la major consciència social sobre el canvi climàtic i la qualitat de l’aire de les ciutats. En els propers cinc anys viurem un increment exponencial d’aquesta tendència. Des Arval volem proporcionar una actualització d’aquest canviant paisatge, apuntant les claus de la seva evolució a curt i mig termini.

1. Creixement exponencial de l’oferta i la demanda
   Toyota va llançar el 1997 a Prius, el primer híbrid produït en sèrie. Nissan va presentar el 2010 el Leaf, el primer cotxe elèctric del món per al mercat massiu. Tots dos van ser pioners de l’electrificació i van tenir poca competència durant molts anys, però les coses han canviat a tota velocitat.

En 2021 estaran disponibles més de 220 models d’automòbils electrificats, fet que suposa gairebé quadruplicar els que eren a 2018. I per tal d’assolir els objectius de CO2, es preveu que aquest nombre creixerà fins a més de 325 models en 2025.

2. Significativa millora de la tecnologia
   L’autonomia i el temps de recàrrega són els dos grans reptes a què s’enfronten els cotxes elèctrics. Encara que hi ha diferències significatives entre models, segons les dades de la Base de Dades de Vehicles Elèctrics ( “Electric Vehicle Database”), l’autonomia mitjana real de tots els elèctrics actuals és d’aproximadament 300 quilòmetres, que arriben fins als 500 km en alguns models de proper llançament. Aquests valors suposen una diferència significativa respecte a l’autonomia dels primers vehicles elèctrics, entre 80 i 120 km, el que representa una transformació de l’accessibilitat d’aquests vehicles.

Aquesta xifra és inferior als més de 600 quilòmetres d’autonomia mitjana d’un vehicle amb motor de combustió; però la tecnologia segueix evolucionant i el 2025 l’autonomia mitjana dels elèctrics podria arribar als 500 quilòmetres.
De la mateixa manera, els híbrids endollables, que en els seus inicis oferien al voltant de 30 quilòmetres de conducció elèctrica, ja arriben als 75 quilòmetres; i superaran els 100 el 2025.

3. Millor preu
   La diferència de preu dels cotxes elèctrics respecte als de combustió se’n va a anar reduint any rere any, per una simple qüestió d’economies d’escala i per la reducció del preu de les bateries, el pes en el preu total de l’automòbil anirà disminuint .

Es considera que la paritat de preus entre els vehicles dièsel o gasolina i els elèctrics s’aconseguirà quan el preu de les bateries abast dels 125 $ / kWh, encara que aquest fet depèn en gran mesura del segment de vehicle i de la mida de la bateria que es li incorpora. I al revés, es tracta d’un moment relativament d’hora en el desenvolupament de les bateries en termes de la corba de maduració tecnològica, en la mesura que els volums de producció i la inversió R + D augmenten ràpidament.

4. Menor cost d’ús
   Un cotxe elèctric té uns costos per quilòmetre considerablement inferiors als d’un model de combustió. En primer lloc, perquè consumeix menys energia i l’electricitat és molt més barata que el dièsel o la gasolina. El cost d’energia d’un cotxe elèctric mitjà, com un Peugeot e-208, per a un recorregut de 100 km oscil·la entre 0,50 i 2 euros (depenent de la tarifa elèctrica), enfront dels 5 euros / 100 km de la seva versió dièsel equivalent.

El manteniment també és més econòmic, entre un 30 i 40%, depenent de el model i segment. Els vehicles elèctrics requereixen un manteniment significativament inferior i un índex inferior d’avaries que els vehicles de combustió interna, perquè compten amb un nombre inferior de peces mòbils sotmeses a desgast i de líquids que s’han de canviar, mentre que les bateries, els motors elèctrics i l’electrònica associada, bàsicament requereixen poc o cap manteniment periòdic. A més, el seu component clau, la bateria, té una garantia en la majoria dels fabricants que supera la del propi cotxe i arriba fins als 8 anys a un percentatge de la seva capacitat.

5. Sense limitacions
   Les ciutats i els governs han implementat Zones de Baixes Emissions (ZBE – LEZ) i Zones d’Emissions Ultra Baixes (ZEUM – ULEZ) per tal de restringir l’accés a les ciutats i les poblacions més grans als vehicles més contaminants, com una mesura per reduir les emissions de NOx i de partícules en suspensió.