Home Actualitat Confidències. Fina Román: “De l’empresa al desert”
Confidències. Fina Román: “De l’empresa al desert”

Confidències. Fina Román: “De l’empresa al desert”

0
0

Fotos: Arxiu Fina Román

Per allò de les casualitats de la vida, l’any 2000 vaig descobrir el desert del nord d’Àfrica. I ara us puc ben assegurar que aquell viatge a Tunísia, dins l’estructura d’un equip francès de competició, em va canviar la vida. En només unes hores me’n vaig adonar que la pau i tranquil·litat interior que sentia allà, entre sorra i dunes, era un contrast radical amb el neguit del dia a dia, i així durant 20 anys, dirigint l’empresa familiar de supermercats al Baix Empordà en la que m’havia realitzat professionalment i après tot el que creia que sabia.

XPORTADA_2014 Mauritania

Una segona oportunitat em va portar fins al desert del Marroc. Sola, absolutament sola, dins un tot terreny, recorrent fins a 500 quilòmetres cada dia i havent de ser autosuficient en tot. I quan dic tot, vull dir tot: des de localitzar els punts de pas fins a treure el cotxe de la sorra si hi quedava clavat. Em sentia tan bé, tan alliberada, que recordo haver trucat des d’allà a una amiga només per dir-li que em sentia absolutament feliç dins aquella dimensió que no hauria imaginat mai que pogués existir.

Ara que us he posat una mica en antecedents, suposo que no us estranyarà gens ni mica que als 35 anys d’edat i molt a pesar meu, decidís deixar l’empresa de tota la vida i buscar noves activitats professionals que, tot i els inevitables maldecaps, em permetessin estar allà on més m’agrada i gaudir en tota plenitud de la nova vida que vaig decidir emprendre. Sí, d’acord que hi ha moments en què la calor, la fred o les tempestes de sorra no t’ho posen fàcil però mai m’han significat cap condicionant. Al desert hi ha la plenitud, l’harmonia física i mental en la seva màxima expressió. Fas una vida natural, et lleves quan surt el sol, passes el dia fent quilòmetres i poc abans que el sol es colgui plantes la tenda de campanya i fas nit allà on sigui, sense haver-te de preocupar de res més. Entenc que això potser no convenç a tothom però considero que aquesta és la millor teràpia contra l’estrès i el neguit, molt més que qualsevol fàrmac antidepressiu.

Després d’haver llegit tot això potser us pregunteu si podria viure sense acudir periòdicament al desert. És clar que sí, perquè si no es pot no es pot. Però em requeriria una fortalesa mental molt important, tanta o més que la que em dóna ser allà. I posats a fer confidències us en diré una altra: tant a en Josep Maria, el meu marit, com a mi, també ens encanta la immensitat del mar.

X1En set de les meves deu participacions al Ral·li Dakar, tant a Àfrica com a Amèrica del Sud, he competit compartint camió amb José Luis Criado i Jordi Juvanteny. Cada vegada i durant un parell de setmanes hem sigut com un matrimoni de tres membres, junts les 24 hores del dia, sigui en les pistes o bé dormint dins la caixa del camió.

 

 

X2Ep, no us equivoqueu. Aquí no estem en cursa ni en una festa de disfresses. La foto és del dia 25 de febrer del 2006, quan em vaig casar amb en Josep Maria Servià al desert del Marroc. El vehicle amb què vaig arribar al lloc de la cerimònia no podia ser cap altre que el camió de curses i, per suposat, a banda i banda no hi podien faltar en José Luis i en Jordi.

 

 

X3Enamorats del desert com som en Josep Maria i jo, no podíem haver elegit un altre lloc per casar-nos. Un altre gran amic, l’Enric Oller, va oficiar com a mestre de cerimònies.

 

 

 

 

 

X4Fins el mes d’abril del 2012 en Josep Maria i jo no havíem competit junts. Ell anava per la seva banda i jo per la meva, dins el camió o, posem-hi per cas, com a copilot de Jean Louis Schlesser a la Baja Aragón, una altra experiència inoblidable. El Nadal anterior havíem fet el propòsit de no demorar-ho més i quatre mesos després el desig es va fer realitat. Va ser a la Baja Almanzora, a Almeria. I, a més, la vam guanyar!!

etiquetes:

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *