Home Actualitat Confidències. Genís Marcó: “He canviat la clau anglesa pels ganivets de cuina”
Confidències. Genís Marcó: “He canviat la clau anglesa pels ganivets de cuina”

Confidències. Genís Marcó: “He canviat la clau anglesa pels ganivets de cuina”

0
0

Fotos: Arxiu Genís Marcó

Si aneu a una cursa de karts i no m’hi veieu no cal que em busqueu, perquè no hi vaig tan sovint com abans. Per suposat, continuo dins del món de la competició, amb la gestió dels 20 karts dels nens que aquest any disputen les sis curses de l’Open RACC –aquí sí que m’hi veureu- i l’activitat empresarial de Genikart com a comercialitzadora de material. Sabeu, però, on em trobareu cada dia? Us ho dic, rere el fogons de la cuina del restaurant que porto amb la meva família, el Mig Meló, a l’Escala. Per a les curses confio el material als equips, m’estalvio un munt de viatges i, des de fa un parell d’anys, m’he pogut involucrar molt més en un restaurant que tinc la satisfacció de dir que funciona a bon ritme. Però com que cada dia em llevo molt d’hora tinc prou temps per combinar la dedicació al restaurant amb el control de les pistes de karts de l’Escala i l’Estartit. Ho he ben comprovat, si et lleves d’hora, vas a dormir amb la feina feta i t’organitzes bé, hi ha temps per a tot.

XGenís_Portada_2

Sí, he passat de fer de mecànic a exercir de cuiner. Dit d’una altra manera, he canviat la clau anglesa pels ganivets de cuina. De fet, cuinar sempre m’havia agradat i els dies en que no viatjava i era a casa, ho feia. Ara també cuino a casa, potser us semblarà estrany però em serveix per desconnectar. I és que en el meu cas, al restaurant no tot és cuinar, sinó preveure què cal comprar i planificar com donar el millor servei, independentment de quina sigui la quantitat de comensals. És exactament igual com en les carreres, si no has previst portar gasolina i fer una posada a punt com cal dels motors, els resultats no arribaran. I tot plegat comporta estrès, d’aquí que cuinar a casa acabi sent una distracció.

Quan competia en karts, un dia vaig decidir deixar-ho i concentrar-me en formar nens als que veia bones maneres i un futur engrescador. Al cap de ben poc vaig tenir grans satisfaccions, amb vailets com l’Antonio García, actualment oficial de Chevrolet i un dels més ben considerats en curses de resistència, i sobretot Fernando Alonso, que va ser campió del món de karting júnior amb Genikart i del que no cal que us en parli més perquè sabeu perfectament qui és i què ha aconseguit. Però no tot va acabar aquí perquè després també van passar per Genikart pilots com ara Jaume Alguersuari, Dani Clos, Dani Juncadella i Carlos Sainz jr. Sincerament, no em puc queixar.

I vistos aquests antecedents, probablement us preguntareu si m’he plantejat repetir l’èxit en un món tan diferent i aconseguir alguna estrella Michelin. Estaria bé, per suposat, però ara com ara l’objectiu continua sent que la gent vingui i, sobretot, innovar. M’encanta innovar, tot i saber que amb la meva dèria pels invents els cuiners que m’envolten no sempre estan contents. Però és que haver viatjat tant arreu del món com ho vaig fer en l’època en què només vivia per les carreres em va ensenyar molt, i també a tenir gran cura pels detalls. I això és el que estic fent ara al Mig Meló. I n’estic molt i molt satisfet.

XGenis_1Aquesta foto té un enorme significat. Quan tenia 19 anys vaig decidir deixar de competir i arraconar els llibres per dedicar-me a una idea que ja feia temps tenia al cap: formar nous pilots. Tres anys després, concretament el 14 de juliol del 1996, Fernando Alonso va guanyar el Campionat del Món de Karting Júnior, a Genk (Bèlgica). Tenia només 14 anys i tot el futur per davant. I jo era allà amb ell. No sé qui era més feliç en aquell moment, si ell o jo.

 

 

XGenís_2Hem vist el passat i aquí tenim el present. Els nens que disputen l’Open RACC.

 

 

 

 

 

XGenís_3La Maria, la meva mare, sempre ha estat amb mi. Però que m’agradi cuinar no m’ho ha inculcat ella. La cuina m’agrada més a mi, tot i que també recordo que els ous ferrats que feia li encantaven a Fernando Alonso quan sent encara un nen, vivia força dies a casa nostra, a Bellcaire d’Empordà. Ara la meva mare és una part molt activa en la gestió dels kartings de l’Escala i l’Estartit.

 

 

 

XGenís_4Aquest va ser un viatge amb sorpresa. La Cristina, la meva dona, només em va dir que tramités el visat per fer junts un viatge a Las Vegas. Vaig imaginar que seria un viatge de turisme i que, de passada, aniríem a veure alguna cursa. Però el que jo no sabia, ni m’ho podia imaginar, és que ella va sortir de cada amb les dues aliances de casament dins la bossa i que havia planificat el viatge per anar-nos a casar per sorpresa.

 

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *