Gigi Dall’Igna, director general de Ducati Corse i l’artífex de la Desmosedici, ha canviat el paradigma de la marca italiana i de MotoGP en general. Després d’onze temporades amb els de Borgo Panigale, ha passat de tenir una moto que no competia realment per victòries a arrasar en la categoria. El mundial de Jorge Martín amb un equip independent, els tres consecutius de la moto italiana amb els dos de ‘Pecco’ Bagnaia, el rècord enguany de 19 curses guanyades de 20 i els 53 podis assolits són xifres que ho demostren. I aquesta superioritat no està tan ben vista des de fora del box italià.
Dall’Igna considera que el domini de Ducati li està generant una animadversió personal amb els seus rivals i companys de paddock, sensació que no li agrada. “El meu objectiu és guanyar, no arrasar. Quan un arrasa, es converteix en antipàtic. Crec que la resta de marques em veuen així i em sap greu. Jo treballo per a continuar guanyant, no per a arrasar, però a vegades pot passar que exageris i et trobis en la situació que tenim actualment. Simplement, em centro a guanyar, no en superar l’any anterior”, il·lustra el dirigent italià sobre el moment actual de Ducati.
El millor moment de la temporada segons Gigi, va ser en el Gran Premi de Tailàndia, quan les vuit Ducati en pista van ocupar les vuit primeres places de la cursa esprint. Aquesta fita va ser d’un gran orgull per a l’enginyer, qui defineix el moment dient que “s’ha de gaudir quan poses totes les teves motos per davant de la resta”. Dall’Igna va arribar a Ducati la temporada 2014, procedent del grup Piaggio. No va ser fins al 2016 que va arribar la primera victòria, la d’Andrea Iannone a Àustria, resultat que va repetir Andrea Dovizioso a Malàisia. Però la gran explosió de rendiment va ser el 2021 quan, malgrat no assolir el mundial de pilots, que va ser per a Fabio Quartararo, ‘Pecco’ Bagnaia ja va ser en la lluita, i Ducati va ser la millor marca. Les següents temporades, les xifres de victòries, podis i pole positions ha anat augmentant any rere any, aconseguint els títols individuals i de constructors amb la formació oficial o el Prima Pramac en cada campanya.
Des de la seva arribada el 2014, les estadístiques dels fabricants més victoriosos s’ha capgirat totalment. En aquests onze anys, Ducati ha firmat 75 victòries i 229 podis. Per posar en context aquestes xifres, Honda, encara ben posicionada per la seva exitosa etapa amb Marc Márquez, té 64 victòries en aquest període, i Yamaha, havent guanyat dos mundials, 44 triomfs. Pel que fa als podis, la marca d’Iwata és la segona més ben situada, amb 154; 75 menys que Ducati. Per molt que digui que l’objectiu no és arrasar, el domini aclaparador és evident.
Enguany tenen l’alineació en l’equip oficial amb més mundials de la seva història. Als tres de ‘Pecco’ Bagnaia, se li han de sumar els vuit de Marc Márquez, qui arriba al box vermell amb ganes de tornar a guanyar. No obstant això, Ducati s’ha debilitat, ja que ha perdut una de les seves formacions independents més potents, el Prima Pramac, i ha perdut a pilots molt importants com el vigent campió del món, Jorge Martín, o Marco Bezzecchi. Així i tot, s’espera que amb “només” sis motos continuïn batent tots els registres en el 2025.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP, Ducati Corse i Michelin
