23 gener, 2021

Diverses associacions empresarials i socials reclamen desencallar les variants d’Olot i les Preses

Pla general de representants de les diferents associacions signants del manifest, aquest 19 de gener del 2021. (Horitzontal)

Diverses organitzacions empresarials i socials, entre les quals hi ha ASETRANS, la FOEG i la PIMEC, donen suport a un manifest promogut pel Cercle EURAM on reclamen al Govern i als ajuntaments implicats un «darrer esforç» per aconseguir acord «imminent» en relació a les variants d’Olot i les Preses, que faci «innecessari plantejar la segregació del tram d’Olot». Al manifest, remarquen que qualsevol altre posicionament no faria més que «alentir» la solució del problema. En aquest sentit, demanen que «de manera urgent» s’acabi la tramitació dels estudis informatius de la variant de les Preses i del darrer tram d’Olot i que s’iniciï la licitació dels projectes constructius. Prioritzant, això sí, el de la variant d’Olot.

De fet, diuen, aquest es el traçat més complex del projecte i, si no hi ha acord, aquesta ha de ser la prioritat. El manifest arriba després que a finals de novembre l’Ajuntament d’Olot anunciés les seves al·legacions, en les quals reclamava al Departament de Territori modificar el punt d’inici de la variant d’Olot per evitar «endarrerir» les obres. Segons Olot, el traçat que estableix l’estudi queda «supeditat» a la resolució de les variants de les Preses i la Vall d’en Bas i la modificació proposada -que passa per mantenir el que preveia el projecte constructiu del 2015- donaria «autonomia» a la tramitació i execució de la carretera al seu pas pel municipi. L’estudi informatiu situa el punt d’inici a la boca sud del futur túnel de la Serra de Sant Valentí i el projecte constructiu del 2015, sobre la traça actual de la C-152. Pocs dies després, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas carregava contra el d’Olot per no explicar ni consensuar les al·legacions i el seu alcalde, Lluis Amat, qualificava «d’inadmissible» que Olot tirés pel dret i plantegés canvis en el traçat incomplint els acords establerts amb la resta de municipis.

El document, que té el suport de diversos sectors econòmics i socials, remarca la importància de desenvolupar les dues infraestructures i recorda que fa més de 10 anys que «s’arrossega» el problema. Això, diuen, provoca problemes greus de mobilitat a Olot, especialment a l’avinguda Sant Jordi i els carrers propers, «a més dels inconvenients que afecten al benestar de bona part de la ciutadania del municipi i de la comarca, sense oblidar la problemàtica de la travessa de Les Preses». En aquest sentit, recorden que no existeix cap carretera que permeti canalitzar, «de manera adequada i en tot el seu recorregut», el volum de trànsit actual i que això provoca que s’hagi de creuar la ciutat d’Olot, «a través de la seva artèria de mobilitat principal, un simple carrer». També remarquen que la descongestió de la mobilitat del nucli urbà d’Olot permetrà una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i omplir amb la Llei de Canvi Climàtic. «La mancança actual de les variants provoca una congestió d’emissions en aquests carrers urbans d’Olot i les Preses que empitjoren la qualitat de l’aire, la contaminació i la conseqüent afectació a les persones», insisteixen. Per tot plegat, creuen que, tenint en compte les propostes estudiades i aprovades i el fet que bona part de la variant d’Olot sigui túnel, «les afectacions als habitats d’interès comunitari i sòls agrícoles, així com l’impacte ambiental a la zona oest del Parc Natural, es veuran reduïdes». Encara, afegeixen, que aquesta execució requereixi un major pressupost. En aquest sentit, insisteixen que els espais de diàleg entre els diferents agents implicats són «necessaris» per desenvolupar un nou pla de mobilitat i de model de futur de la comarca. No obstant, diuen que no cal que aquest sigui previ a l’execució de la variant d’Olot. «No construir-la mantindrà la ciutat i la comarca en l’actual situació, la d’un volum de trànsit incapaç de ser absorbit per les infraestructures actuals», afegeixen. Amb tot, reclamen al Govern i als ajuntament afectats que s’esforcin per arribar a un acord que faci «innecessari» plantejar la segregació de tram d’Olot. «Creiem que cal que s’acabi la tramitació de manera urgent dels estudis informatius la variant de Les Preses i del darrer tram de la variant d’Olot, i que s’iniciï l’expedient de licitació dels corresponents projectes constructius, prioritzant el que fa referència a la variant d’Olot pròpiament dita, i la seva implementació», insisteixen.

Aquestes aprovacions, diuen, permetran tenir el traçat inicial i final i començar les obres dels túnels d’Olot, la part » més lenta de tot el projecte». Olot, la prioritat De fet, el president del Cercle Euram, Òscar Rodríguez, assegura que és urgent tenir els dos projectes però que en cas que no es pogués desencallar el de Les Preses, cal seguir avançant. «Entenem que s’hauria d’impulsar tot i amb la màxima urgència però és obvi el problema del vial Sant Jordi i, si continués encallat, demanaríem que es fes una segregació del tram d’Olot», diu. En aquest sentit, Rodríguez insisteix que la problemàtica, més enllà del problema del trànsit, també afecta la competitivitat de les empreses de la comarca. «Les empreses necessiten eines per ser competitives», assegura tot afegint que les infraestructures són essencial i que no poden «esperar més».

En el mateix sentit es pronuncia el president de la Federació d’Associacions de Veïns d’Olot, Josep Comas, que diu que fa més de 20 anys que reclamen aquesta variant i que el tram d’Olot és el més prioritari. «És impossible continuar amb aquesta mobilitat», insisteix. També demanen als partits que es presentin a les properes eleccions al Parlament que incorporin als seus programes electorals «el compromís ferm» de fer les variants i als habitants de la comarca que recolzin aquell que es comprometin a aconseguir que s’executin durant la propera legislatura.

Entre els signants del manifest promogut pel Cercle EURAM, hi ha l’ASETRANS; la FOEG de Girona; PIMEC; la Cambra de Comerç de Girona; l’Associació de Comerciants d’Olot; la Unió Intersectorial d’Empresaris de la Garrotxa; Associació de derivats del Ciment de Girona; l’Associació de joves empresaris de la Garrotxa; la Federació d’Associacions de Veïns d’Olot i la Plataforma LES PRESES 2020-2030 i Gremi d’Àrids de Catalunya. També hi donen suport el Fòrum de Bianya, el del Pla de Baix i el del Pla de Politger. La plataforma ‘No és un vial, és un carrer!’ no s’hi ha adherit perquè considera que la prioritat és la variant d’Olot i que, per coherència, no podien donar-hi suport. «No podem intervenir en el que passi en altres termes i creiem que la variant d’Olot és absolutament cabdal, i segurament, la més urgent de la província de Girona», afegeix la seva portaveu Duaita Prats.

Informació de l'autor albertalsina 1.342 posts

Provant i escrivint sobre cotxes i motos des de fa molt, molt temps; amb la sort d'estar sempre #alvolant o #almanillar d'aquests elements que proporciones moltes dosis de sensacions. I cada cop més creador de continguts audiovisuals per tot tipus de xarxes socials... Bufff. Casi res!!!

albert@vademotor.com