Mercedes ha arrasat en les dues primeres cites de la temporada 2026 de F1. Entre Andrea Kimi Antonelli i George Russell s’han repartit les dues pole positions i victòries en les curses i la Sprint Race de dissabte a la Xina. Un domini aclaparador que situa al fabricant alemany com a clar dominador del mundial en els primers capítols de la nova normativa tècnica, sent Ferrari l’única marca que és a prop, completant tots els podis. No obstant això, tenen els italians alguna possibilitat real per lluitar amb Mercedes avui dia?
Les sortides són la pedra angular dels arguments de Ferrari per lluitar amb Mercedes. Els SF-26 vermells estan arrencant com coets, millor que qualsevol dels rivals, provocant lluites trepidants amb Antonelli i Russell en els primers compassos de les curses. Els de Maranello estan fent valer aquesta superioritat durant diverses voltes, però acaben sent superats per les fletxes platejades, protagonitzant grans duels entre Lewis Hamilton i Charles Leclerc més que amb els rivals. De fet, a Melbourne va guanyar George Russell seguit per Andrea Kimi Antonelli, sent Leclerc qui va tancar el podi. A la Xina, el triomfador va ser la jove joia de Mercedes qui es va imposar al britànic, i Hamilton va finalitzar tercer per davant del seu company d’equip. La Sprint Race va deixar al pilot italià fora del top-3 després d’una terrible sortida i un incident amb Isack Hadjar, i per això Hamilton i Leclerc van poder compartir podi.
Però en què és tan superior Mercedes? La clau del domini dels alemanys és la gestió de l’energia en les rectes. No només obtenen una velocitat punta superior, sinó que no pateixen un super-clipping tan pronunciat. El super-clipping és la pèrdua del ritme al final de la recta que estan patint tots els integrants de F1 enguany per la part elèctrica del sistema de propulsió, i Mercedes no cau en aquest sentit. Pel que fa als revolts, Ferrari està a l’altura del líder i inclús per sobre, tal com es va mostrar a Austràlia. De fet, Charles Leclerc era el més veloç en el segon sector, el que tenia més girs, però perdia gairebé quatre dècimes en l’última part del recorregut, on destacaquen les rectes.
I el gran hàndicap és el desgast dels pneumàtics. L’exemple clar el podem trobar en la cursa del Circuit Internacional de Shanghai. Després del Safety Car, Hamilton i Leclerc van poder mantenir sempre problemes a George Russell al darrere, però amb la caiguda de les gomes els va superar i es va escapar. Mentre els Ferrari lluitaven entre ells, van poder mantenir un ritme només tres dècimes més lent que Antonelli, qui era líder amb aire net. Un cop superats per Russell el seu ritme va caure i van rodar set dècimes més lents malgrat que ja no estaven immersos en la seva batalla personal. Mercedes va perdre una mitjana de 0.021 segons per volta a causa del desgast dels pneumàtics. En el cas de Ferrari, aquesta xifra va ser de 0.037 segons per volta, segons ha destacat Motorsport. Mercedes li costa més escalfar les gomes que a Ferrari, per això aquestes primeres voltes tan explosives, però després poden mantenir-les més girs en el punt òptim.
Amb aquest panorama, que Ferrari sembla la gran alternativa a Mercedes, hi ha una dada que ensorra la moral dels de Maranello: són més lluny que en el 2025. Enguany, la mitjana de diferència per volta és de 0,61 segons amb Mercedes, mentre que l’any passat era de 0,55 segons amb McLaren. No obstant això, la del 2026 té en compte només dos GP, i l’escenari pot variar molt i segurament ho farà. L’inici d’una nova normativa tècnica provoca que la corba de millora de totes les marques sigui molt més pronunciada.
Text: Roger Amores / Fotos: F1
