El 23 d’octubre de 2011 es celebrava el Gran Premi de Malàisia de MotoGP, al Circuit de Sepang. Durant la segona volta, mentre rodava cinquè, Marco Simoncelli va perdre la part davantera de la moto. El seu esperit lluitador que el caracteritzava el va fer continuar agafat al manillar de la moto, intentant evitar una caiguda insalvable. En lloc de deixar-se anar i lliscar per l’escapatòria, va continuar penjat de la moto, perdent el control d’aquesta i travessant la carretera a tota velocitat. Collin Edwards i Valentino Rossi, que estaven lluitant per la sisena plaça darrere seu, no van poder evitar l’impacte contra el pilot de l’equip Honda San Carlo Gresini, provocant el fatídic accident amb el qual vam perdre a ‘SuperSIC’ fa dotze anys.
Campió d’Europa de 125cc el 2002 i Campió del Món de 250cc el 2008, Marco Simoncelli estava predestinat a ser el gran nom del futur del motociclisme italià i, en conseqüència, el successor de Valentino Rossi, el seu “germà gran”. De fet, aquella temporada Honda l’havia contractat com a pilot oficial malgrat no formar part del Repsol Honda Team, donant-li tot el suport perquè triomfés. Tenia un carisma desfermat, amb el gran interès que això comporta als patrocinadors. Va arribar un punt on va ser assenyalat per diversos rivals, amb Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo entre ells, que el catalogaven com un pilot “excessivament agressiu”. De fet, va rebre una amenaça de mort al mail abans del GP de Catalunya després d’haver fet caure a Pedrosa a Le Mans. Va haver d’estar escoltat pels Mossos d’Esquadra i seguretat privada.
Malgrat la seva etiqueta d’antiheroi, Simoncelli sempre va viure incòmode en la polèmica. Era un una persona que, malgrat el seu estil peculiar, amb un cabell arrissat, popularment descrit d’escarola, i una forma de vestir i caminar particulars, tenia una vida molt senzilla. Tot i ser una estrella del motociclisme, continuava vivint amb la seva família a Coriano, on jugava a cartes amb els seus pares i amics, i cultivava l’hort. Paolo Simoncelli, el seu pare, el definia com a “un nen gran”. Un enamorat confés de les motos. Només tenia al cap les curses. Ara, des de les curses, el recordaran per sempre a ell.
Els entrenaments amb Rossi i la VR46 Academy
“No vull assemblar-me a Rossi”, deia sempre Simoncelli, tenint present la pressió que té la comparació amb la llegenda italiana. ‘SuperSIC’ va trobar en Valentino un referent, amic i mestre. Al voltant dels anys 2006 i 2007, en una mala etapa de resultats del jove italià, va demanar a Rossi si podia anar a veure com entrenava, cercant la solució als seus problemes. “Jo era el seu amic, però tenia molt respecte amb la meva manera d’entrenar, tenia algun dubte, però finalment vaig pensar que si hi havia algú que em fes companyia quan estava fent cross seria bonic”, explicava Il Dottore.
Van començar a practicar junts entre les curses, on Simoncelli va aprendre molt amb el seu company i sempre competien per veure qui guanyava. De fet, Rossi va arribar a assegurar que fent cross li era “molt difícil guanyar-lo”. Amb ells s’hi va unir Franco Morbidelli. Després, va arribar el lamentable succés a Sepang. “Per recordar-lo vam seguir amb el projecte”, assegura l’astre de Tavulia. Per Valentino Rossi va ser molt dura la pèrdua del seu “germà petit”. “He continuat endavant per amor, en cas contrari ja ho hauria deixat. Una situació com aquella de l’accident de Marco no se supera”, va confessar per Riders.
Text: Roger Amores / Foto: Marco Simoncelli Fondazione
