Ha estat una carrera de constant patiment per a Arenas, en què Raúl Fernández ha forjat la seva escapada des del primer moment al sortir des de la pole, amb Tatsuki Suzuki (SIC58), Ogura i Arenas. Ogura ha passat ràpidament a l’atac, mentre que Arbolino volia demostrar que el ‘miracle’ era possible malgrat partir 27è, ja que a la primera volta donava una bona mossegada a nivell de posicions per integrar el Top 20.
Ogura i Arenas tractarien de seguir la roda de Raúl Fernández, mentre que Jaume Masià (Leopard Racing), que partia 9è, es col·locava 2n en la tercera volta al superar a tots dos favorits a l’espera de complir amb una doble Long Lap per pilotatge irresponsable divendres passat. Després d’ells, arribava amb força Alcoba per col·locar-se 3r, presentant així les seves cartes per lluitar per tot. No obstant això, la victòria començava a posar-se cara davant la brutal empenta de Fernández al capdavant.
Entrats en la quarta volta, Arbolino ja estava en els punts al ésser 13è, mentre que Arenas tornava a situar 2n, però ja a 9 dècimes de Fernández. La fugida començava a prendre cos. Seria en aquest gir quan Masià i Foggia complirien amb la seva primera Long Lap, reincorporant 10è i 11è just per davant d’un Arbolino totalment llançat. Una volta després, a ritme de volta ràpida, Raúl elevava la seva renda als 2 segons per davant d’un grup de 7 perseguidors integrat per Arenas, Alcoba, Ogura, Deniz Öncü (Red Bull KTM Tech3), Sergio García Dols (Estrella Galicia 0,0), Ayumu Sasaki (Red Bull KTM Tech3) i Suzuki.
Amb Raúl obrint forat al capdavant, Ogura es mantenia a la cua del grup, totalment a l’expectativa. Per darrere, però, Arbolino es col·locava 9è a la setena volta, la mateixa en què Foggia i Masià passaven a ser 16è i 17è després de la segona Long Lap, tot i que encara no havien dit l’última paraula. Ni de bon tros. Darryn Binder (CIP Green Power) i el mateix Arbolino trigarien molt poc en passar a l’atac a la recerca del Top 8. El guió de la part decisiva de la cursa pintava apassionant, tot i el favoritisme de Fernández al capdavant, amb una renda que ascendia ja a més de 4 segons.
Poc després, s’aniria als 6 segons, un marge que apuntava a definitiu. El pas de les voltes brindaria un altre capítol increïble a la història de l’última carrera, ja que la dupla del Leopard Racing tornaria a acreditar el potencial de les seves Honda per enfilar-se a l’estela del grup perseguidor, amb Foggia arraconant Ogura, abans de donar-li caça al costat de Masià i Arbolino a final de recta, a falta de 9 voltes, quan Fernández ja ostentava una renda de 9 segons que mantindria pràcticament fins al final.
Amb un grup perseguidor més nodrit, Alcoba amagaria amb tirar i escapar-se des de la segona plaça, amb Arenas 4t començant a perdre força amb l’arribada de la dupla del Leopard Racing. Els nervis anirien en augment, amb Ogura patint un petit ensurt a falta de 7 voltes al veure’s superat per McPhee, caient fora del Top 10. Arbolino, per la seva banda, mouria fitxa per encimar a un Arenas que, de sobte, havia caigut a la setena plaça. Un gir després, a 6 de la fi, arribaria el gran duel d’Albert amb l’italià, en què tots dos arribarien fins i tot a tocar-se.
Amb el grupet del 2n al 6è lleugerament avançat, Arbolino consumaria el seu avançament sobre el líder a falta de 5 voltes, quan Ogura passaria també a l’atac al superar McPhee. Els problemes s’acumulaven, en canvi, per a Arenas, al veure com el propi japonès i Binder podien donar-li caça. Els dubtes s’incrementarien a falta de 4 voltes, quan Albert seria caçat per diversos rivals, mentre Masià, que rodava 2n, s’aniria a terra al revolt 8. Fins Niccolò Antonelli (SIC58 Squadra Corse) trauria partit del bloqueig del líder per pescar en aigua tèrbola. Arenas ja era 10è amenaçat també per McPhee. Arenas començava a patir desgast del pneumàtics. Els nervis s’acumulaven.
A falta de només 3 voltes, Arenas tindria un nou ensurt al trepitjar el verd. Calia treure les urpes per resistir i així ho faria per recuperar un parell de places, amb Arbolino per davant aguaitant a Binder. El mateix líder tindria un nou disgust al ésser superat per McPhee provisionalment amb una maniobra que comportava cert risc. Amb Ogura lleugerament atrapat, Arenas es centrava en seguir en peu i evitar qualsevol toc o caiguda, com la protagonitzada per Suzuki en el revolt 5.
L’última volta arrencaria amb Arbolino comandant el grup, mentre que Arenas rebia un ‘warning’ per excedir els límits de la pista i Ogura tenia un petit toc. Per si fos poc, Arenas tornaria a patir amb la seva KTM al trepitjar el verd, arribant a caure a una dotzena posició que ja no abandonaria. Situació de màxim risc, ja que si Ogura guanyava un parell de places, tot podia esfondrar-se. La seva tranquil·litat passava per guanyar alguna posició, amb Antonelli davant seu, però resultaria inviable. Raúl Fernández conqueria la victòria i la calculadora s’aliava amb Arenas per segellar el títol de forma agònica després d’una frenètica batalla per tan sols 4 punts de marge a la general.
Brutal.
El Top 10 de la carrera:
1. Raúl Fernández – (Red Bull KTM Ajo)
2. Dennis Foggia – (Leopard Racing) – +5.810
3. Jeremy Alcoba – (Kömmerling Gresini Moto3) – +5.866
4. Sergio García Dols – (Estrella Galicia 0,0) – +6.447
5. Tony Arbolino – (Rivacold Snipers Team) – +12.998
6. Darryn Binder – (CIP Green Power) – +13.065
7. Celestino Vietti – (SKY Racing Team VR46) – +13.907
8. Ai Ogura – (Honda Team Asia) – +13.929
9. John McPhee – (Petronas Sprinta Racing) – +13.945
10. Deniz Öncü – (Red Bull KTM Tech3) – +14.438
