Marc Márquez ho ha aconseguit. Tal com va batejar Pedro Acosta, el retorn més impressionant de la història de l’esport. 2.184 dies després de fer-ho per última vegada, sis anys més tard, el cerverí esdevé campió del món de MotoGP. Mai cap campió ho havia assolit tant temps després. El 7è mundial en la categoria reina, 9è en total, que l’empata a títols amb Valentino Rossi. Unes xifres que no signifiquen res si no entens el camí que l’ha portat fins aquí. Com resa el lema d’aquest campionat, «més que un número». Des de l’infern més baix fins a l’Olimp de nou; el més gran de tots.
I és que aquesta fita és més que xifres, però aquestes ens ajuden a entendre la magnitud del fet. Marc ha competit amb tres equips i ha sigut campió amb dos: el Repsol Honda i el Ducati Lenovo. Però la formació que el va acollir després de les cinc operacions en el braç dret i espatlla des del 2020 va ser el Gresini Racing; grans culpables de tot el que hem viscut enguany malgrat no sortir a la foto. Des que va ser campió el 2019, el gran dels Márquez ha caigut 108 vegades. Va estar a punt de fer cas al seu avi i deixar-ho, ja era una llegenda, però va acabar escoltant la frase que li repetien les persones més importants del seu entorn: «Segueix el teu instint». I la seva naturalesa és guanyar.
Va tardar 581 dies a tornar a guanyar, el 20 de juny del 2021 a Sachsenring. Fins a la següent, l’1 de setembre del 2024 a l’Aragó, van passar-ne 1.043, a més de diverses lesions i operacions, i la sortida d’Honda direcció Gresini. Amb 73, és el segon pilot amb més victòries de la història de MotoGP, a 16 de les 89 de Valentino Rossi. 541 punts, el màxim mai registrat, i 10 doblets són els resultats que l’han portat de nou al tro. 7è mundial a MotoGP, només a un dels 8 de Giacomo Agostini en la categoria reina; té a tocar ser el més guanyador de la història.
Gemma Pinto, la seva parella que va arribar en el pitjor moment de Marc i el va fer-se sentir realitzat, almenys, en l’àmbit personal, donava la clau de per què aquest triomf ha sigut un triomf celebrat i plorat per tots. «El Marc que es veu en la pista i en el circuit, és el mateix que hi ha fora. Aquesta transparència, que tothom pugui conèixer la persona tal com és, és allò que el fa únic», explica. Pol Espargaró, rival i company de pista de Márquez des que tots dos eren molt i molt petits, no ha pogut evitar l’emoció, i ha fet una declaració en calent que no deu ser massa lluny de la realitat. «Sé que escombro cap a casa, però Marc Márquez és el millor esportista de la història», assegurava el granollerí.
No sé, perquè realment és molt difícil de valorar, però la història que ha firmat el pilot de Cervera és inimaginable inclús pel millor guionista de Hollywood. Un relat només a l’abast del més gran de tots els temps. L’enhorabona a Marc i a tots qui sentin aquest triomf com a seu. Tal com ha agraït ell, «és per a tots els que no han marxat ni en els pitjors moments», per tots aquells que no han, o hem, tret el 93 de la nostra carpeta o portàtil.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
