Tota mena de personalitats han felicitat Marc Márquez després de la consecució del seu novè mundial, setè a MotoGP. Des d’Alèxia Putellas, Carles Puyol o Andrés Iniesta fins a Carlos Alcaraz, passant per Ilia Topuria, Carlos Sainz i Fernando Alonso, entre molts d’altres. Però el que fa realment gran a un esportista, i Marc és dels més grans que hi ha hagut mai, és la valoració d’aquells a qui t’enfrontes, i el paddock de MotoGP s’ha rendit al cerverí.
Campions del món com Fabio Quartararo o Francesco Bagnaia al·lucinen amb la fita de Márquez, inclús alguns d’ells emocionats en veure el retorn del cerverí a l’Olimp després de 2.184 dies. “Més que un atleta, en Marc s’ha de veure com una llegenda. Ja ho era abans d’aconseguir el que ha aconseguit avui. Fins i tot jo m’he emocionat en veure la seva celebració i el vídeo. Es mereix això per tot el que ha lluitat per tornar a guanyar”, declarava el francès. “Fins i tot jo l’he gaudit veient la seva celebració. M’he emocionat veient el vídeo que li han posat. És un dels retorns més bestials de la història de l’esport”, assegura Pedro Acosta, qui no té fama de ser massa amic seu.
El seu company d’equip i rival, Francesco Bagnaia, tot un senyor dins i fora de la pista. “No vull restar-li cap protagonisme a en Marc; es mereix tota l’atenció i el focus sobre ell. No hi ha moltes paraules per descriure la temporada d’en Marc i els seus últims sis anys; ha passat el que ningú amb les lesions i els moments dolents, i ha tingut una força mental que desperta admiració”, deia ‘Pecco’ després de guanyar a Motegi. L’Alex Márquez destacava que era “el germà més feliç del món”. “Em sembla un èxit immens: després de molts anys lesionat arribar a això, construir l’any passat a Gresini i aquest any guanyar-se la moto oficial i lluitar de tu a tu amb en Bagnaia i superar-lo. És increïble; una referència i un model a seguir”, admirava el gironí Maverick Viñales.
D’altres pilots de la graella com Fermín Aldeguer destacaven el seu retorn després de la lesió, confessant que “ha estat un referent durant tota la meva carrera i ho continua sent”. En la mateixa línia anaven les impressions de Raúl Fernández: “L’he vist córrer i guanyar des de petit i que, després de tot el que ha passat amb les lesions, hagi tornat a guanyar és increïble. Com a esportista, és molt dur passar per una lesió com la que va haver de superar”. Àlex Rins ho exterioritzava amb un “no té nom el que ha fet”.
Llegendes de MotoGP també van tenir l’oportunitat de valorar la gesta del gran dels Márquez. “En Marc ha fet història; sens dubte avui ha aconseguit un fita en aquest esport. Fa dos anys exactament ell i jo vam parlar, i la situació era molt diferent per a ell. Aquell moment estava molt preocupat, tenia molts dubtes i va haver de prendre una decisió molt difícil. Veure’l avui, convertit de nou en campió del món, sens dubte és una gran satisfacció per a ell, pel seu entorn, per a la seva família i pels aficionats. Jo me n’alegro molt per ell; ara que tinc aquesta oportunitat el felicito, perquè recordo aquella conversa. I, sens dubte, té tot el meu respecte. Espero que gaudeixi molt aquest moment, que sens dubte l’ha fet patir i treure el millor de si mateix”, diu Dani Pedrosa, company a Honda, rival i referent de Marc.
Jorge Lorenzo va publicar a les xarxes socials una felicitació assegurant que era “una maleïda bèstia”, dit amb paraules més fines, i que es treia el barret. Un altre que va tenir un pes important durant la lesió de Marc, igual que Pedrosa, és Mick Doohan. “En Marc i jo vam parlar diverses vegades durant aquest període de recuperació. No hi ha molta gent al món amb qui tenir aquest tipus de diàlegs, perquè no som molts els que ens hem trobat en aquest tipus de situacions. Això és probablement el que l’hi ajudava”, començava el mític pilot australià.
“Hi ha moltes similituds amb el meu cas, perquè jo també dominava abans de caure a Assen. I també em va costar alguns anys recuperar-me. L’impuls que l’ha portat a no guardar-se res a dins és el desig de seguir corrent, el mateix que el meu. En Marc tenia un compte pendent, i no hi ha res que motivi més que això perquè un s’ho doni tot”, destaca Doohan, recordant també la seva fractura oberta de fèmur la temporada 1992. Mick enalteix el mèrit de la fita perquè “fins i tot es va plantejar retirar-se” i al·lucina de la seva “força mental”.
Ja des del box de Ducati, Gigi Dall’Igna, director general de Ducati Corse, es quedava “sense adjectius” per a definir a Márquez. “Ha fet una cosa increïble. La lucidesa amb què ha programat l’aposta per tornar a ser campió del món és remarcable. Cal felicitar-lo encara més per això que per la seva velocitat o per com ha pilotat. No crec que existeixin massa esportistes a la història que hagin renunciat a tantes coses com ell per tornar a guanyar”, relata.
I mil reaccions més, infinites, que demostren la magnitud de la gesta de Marc Márquez. El cerverí ha tornat des de l’infern més profund fins a l’Olimp del motociclisme, firmant un dels retorns més increïbles de la història de l’esport, per no dir el més increïble.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
