Jorge Martín va tornar a guanyar aquest cap de setmana a Le Mans 588 dies després de fer-ho per última vegada. L’últim cop que havia pujat a l’esglaó més alt del podi va ser el diumenge 29 de setembre del 2024, en el GP d’Indonèsia; la temporada que es va proclamar campió del món. Enguany ja havia aconseguit la seva primera victòria des que és a Aprilia en l’Sprint Race d’Austin, però encara no ho havia fet en un GP. I ho va assolir sumant el màxim de punts possibles, 37, guanyant les dues curses del Gran Premi de França.
Això suposa el renaixement de Jorge Martín. El de San Sebastián de los Reyes ha repetit per activa i per passiva que «jo no havia marxat», però la temporada 2025 va ser un infern per a ell. Martín només va poder participar en 8 GP al llarg de tota la campanya. Dos accidents en la pretemporada, el terrible accident de Qatar i la fractura desplaçada de clavícula en la sortida de la cursa del Japó van ser els impediments que van frenar la temporada de debut de Jorge amb Aprilia i amb el número 1 en la cúpula. Es va trencar gairebé totes les parts del cos, amb múltiples operacions i molta incertesa. De fet, en la pretemporada del 2026 va tornar a rebre dues intervencions per a acabar amb les molèsties de la fractura de l’escafoide carpià de la mà esquerra i la fractura amb desplaçament de la clavícula dreta. Es va perdre els tests de Sepang i semblava que tornava a començar la campanya amb mal peu. Finalment, ha tornat al seu millor nivell.
Martín és segon en la classificació general de MotoGP a només un punt del líder, el seu company d’equip Marco Bezzecchi. Dissabte va protagonitzar una sortida inversemblant, passant de la vuitena plaça a la primera en només tres revolts aprofitant l’exterior de la pista. Dissabte no va poder repetir la maniobra, i va haver de remuntar les mateixes posicions al llarg de la cursa. Semblava que no arribaria al capdavant, però va ser el pilot amb millor ritme i va acabar atrapant a Bez i superant-lo amb certa facilitat. Clarament, és en la lluita pel títol, i arriba al GP de Catalunya, circuit on va esdevenir campió del món de la categoria reina per primera vegada.
Tota aquesta evolució l’ha viscut encara immers en el procés d’adaptació a la RS-GP26, contra un Bezzecchi que sent l’Aprilia com a seva. Ell insisteix que no vol pensar en el mundial, que si en les últimes proves de l’any es troba en les primeres posicions, començarà a valorar-ho. De moment, ha renascut després del terrible 2025, i això ja és un èxit en majúscules sabent d’on ve.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
