El Test de València és sempre el primer capítol de la següent temporada. Malgrat ser dos dies després de l’última cursa del 2025, els equips prenen les primeres decisions que marcaran el desenvolupament de les seves motos fins al febrer, quan MotoGP torna amb motiu de la pretemporada del 2026 a Sepang. En aquest entrenament vam veure moltes novetats, sobretot en aspectes d’aerodinàmica, però la gran novetat va ser el nou motor V4 de Yamaha. Seguint la tendència dels últims GP, Aprilia va dominar amb Raúl Fernández i Marco Bezzecchi en les dues primeres places, en aquest ordre. Ducati ha de posar-se a treballar perquè no els atrapin, i amb les millores d’ahir «no n’hi ha prou».
El domini d’Aprilia
El GP de València ja va demostrar que el Circuit Ricardo Tormo s’adaptava molt bé a les característiques de la moto de Noale, però no és quelcom circumstancial. En les últimes cinc curses, hi ha hagut cinc Aprilia en el top 5, en tres ocasions Marco Bezzecchi i dues Raúl Fernández, amb tres triomfs. Clarament, els italians del grup Piaggio han fet un gran salt en el seu rendiment, i comencen a atrapar a Ducati. De fet, en el paddock es comença a parlar d’Aprilia com al fabricant dominant, amb gent com Jorge Lorenzo al capdavant d’aquesta opinió. El mundial de constructors no diu el mateix.
Pel que fa al test, Raúl Fernández va ser primer amb un temps que l’hagués situat primer de l’FP1 i FP2 del cap de setmana. Per a decepció del pilot, el madrileny no va tenir material del 2026 per a provar, però amb el que tenia va ser el més ràpid. Marco Bezzecchi va ser segon a dues centèsimes. Ai Ogura va ser onzè a quatre dècimes, i Jorge Martín setzè a sis; l’espanyol es va mostrar molt satisfet amb el nou xassís i les seves sensacions, però tenia moltes ganes d’acabar el 2025 sense prendre mal. Precisament, els dos pilots que van rodar més en la jornada d’ahir són d’Aprilia: Ai Ogura, amb 64 voltes, i Marco Bezzecchi, amb 60. Una mostra clara que treballar intensament és allò que els ha portat fins a aquest punt.
Curiosament, quan Aprilia volia provar el nou xassís pensant en la temporada 2026, van col·locar unes mampares per a evitar mostrar detalls. És una pràctica habitual a MotoGP, però no acostumen a fer-ho els de Noale; en alguna ocasió baixen la porta del box. Un detall més que demostra que ja no estan en la persecució de Ducati i rèplica del que funciona a Borgo Panigale, sinó que ja busquen un camí nou i creuen tenir les evolucions que marcaran el camí l’any que ve.
A Bagnaia li agrada la Ducati, Alex Márquez vol més
Totes les Ducati van ser dins del top 10, deixant de banda a Celestino Vietti, qui va pujar a la VR46 de Franco Morbidelli per la lesió de l’italobrasiler i va classificar últim. Alex Márquez i Fermín Aldeguer van ser tercer i quart respectivament, Fabio Di Giannantonio setè, Nicolò Bulega vuitè i Francesco Bagnaia desè. ‘Pecco’, que va ser l’últim dels cinc, va quedar-se a només tres dècimes de Raúl Fernández, és a dir, no són lluny de l’Aprilia. Sorprenentment, Bulega va obtenir uns registres brillants amb només quatre estones sobre la Desmosedici; segur que a Borgo Panigale tenen curiositat del seu rendiment a temps complet a MotoGP.
Bagnaia i Alex Márquez van ser les puntes de llança de Ducati en el desenvolupament de la Desmosedici GP26, ja que tots dos correran amb l’última especificació l’any que ve. ‘Pecco’ definia la jornada com a «molt bona» i assegurava haver tingut «un feeling molt alt». «Des que he sortit he pogut empènyer fort i estava sis dècimes millor de ritme que durant el cap de setmana. Per mi ha sigut fantàstic poder rodar així. Només ens ha faltat un atac al temps final per a posar-nos davant, o més amunt en la classificació. Acabar a tres dècimes amb un pneumàtic mitjà darrere i un de dur davant està molt bé. Ara hem d’entendre el perquè, suposo que els tècnics ho sabran», relatava en el micròfon de DAZN Bagnaia.
Pel que fa a Alex Márquez, les sensacions també van ser bones, però no es va mostrar tan exultant. «Hem provat diferents solucions, diferents cosetes per a, sobretot, continuar i treballar en diferents direccions. Perquè els enginyers tinguin informació per treballar aquests mesos. M’he sentit bé amb aquesta moto diferent; no vull posar-li nom, si és GP25, GP26 o què és, simplement és diferent. Són motos molt, molt semblants», comença un Alex que assegura haver anat «al límit» i que tenen «un mix de coses que hem d’entendre». El cerverí va avisar que falta molta feina i va alertar a Ducati de l’arribada d’Aprilia i KTM: «Hi ha coses a millorar, com s’ha vist en les últimes curses, perquè Aprilia i KTM són a prop. Crec que s’han provat diverses solucions importants per, a Malàisia, fer un altre pas».
El nou motor V4 de Yamaha és definitiu
Yamaha és el fabricant que té més feina. Han acabat el 2025 com el pitjor constructor i el 2026 inicien un projecte nou canviant el seu motor en línia per un V4; eren els únics que encara utilitzaven el concepte en línia. El V4 els ha de donar un propulsor més compacte, amb millor tracció, acceleració i una potència més explosiva, però és més complex de desenvolupar, i MotoGP no espera a ningú. Mentre totes les marques van buscant petits detalls per a millorar, Yamaha ha de començar de zero i recuperar tot el terreny perdut.
Sense fer funcionar el nou motor al 100% de potència, és evident que al nou projecte li falta velocitat punta a la recta de meta. Encara estan buscant una configuració base per a la nova YZR-M1 amb motor en V4. Així i tot, es quedaran a València un dia més per a continuar amb les proves avui, amb el cap de fàbrica, Maio Meregalli, confirmant que es testaran peces de xassís i d’aerodinàmica. En aquest entrenament privat hi participarà també Izan Guevara, que provarà la Yamaha del 2025 com a premi per la seva victòria de diumenge a Moto2. El campió del món de Moto3 de l’any 2022 rodarà per primera vegada amb una MotoGP.
Àlex Rins va assegurar que les sensacions havien sigut bones. Fabio Quartararo no ho té tan clar. «Hem passat tot el dia intentant trobar una base de la nova moto. Sabem que encara no la tenim, però hem fet força feina amb el motor V4, i sort que tenim un altre dia. No puc dir ni si és el camí bo o el dolent perquè tot està molt fresc. L’estil és diferent», comença valorant El Diablo amb bastants dubtes. «Crec que m’he adaptat bastant bé. M’agrada molt la manera de poder aixecar la moto, però sabem que encara no gira bé, que ens falta molta, molta potència, i que, per descomptat, la moto d’aquest any girava molt millor. Per això dic que hem de trobar una base de setting, i després són els enginyers els que han de trobar la resta», especifica el francès.
Per a acabar, Yamaha té la difícil tasca de desenvolupar la moto en tres mesos i poder oferir un prototip que convenci Fabio Quartararo per a renovar amb els japonesos. El de Niça té previst prendre una decisió abans de l’inici de la pròxima temporada, però és probable que aquest procés s’allargui a les primeres cites de l’any. En tot cas, Quartararo té clars els deures per a la fàbrica després de provar el primer prototip del 2026: «Hem de millorar-ho tot».
Honda i KTM, encara un pas enrere
Tots els pilots de la graella van decidir no rodar en tot el matí per l’estat de la pista després de la pluja de dilluns, i això va afectar el full de ruta de KTM: tenien molta feina i van haver de descartar totes les tasques no essencials. Van estar treballant sobretot en l’aerodinàmica per a descartar elements i confirmar allò que funciona, deixant molta informació pel que serà un hivern molt llarg i amb molta feina a la fàbrica de Mattighofen. Va destacar el nou conjunt de carenats laterals de l’RC16 i una nova configuració del seient per ajudar en l’ergonomia de la moto. Pedro Acosta assegura que encara necessiten «mig segon més» per a lluitar per victòries.
Pel que fa a Honda, Joan Mir, Johann Zarco i Luca Marini tenien molta feina a provar tot el material que ha anat decidint Aleix Espargaró els últims mesos. El granollerí farà tests a Malàisia i l’Aragó les pròximes setmanes per a continuar en aquest procés de millora de la marca japonesa que els ha fet pujar al rang C de concessions amb Aprilia i KTM. Un motor nou, una unitat de seient posterior completament redissenyada i actualitzada, i també una nova aerodinàmica, a més d’algunes petites modificacions aerodinàmiques als carenats laterals, van ser els primers detalls d’aquesta Honda renovada. Alberto Puig, team manager d’Honda, ha reconegut que esperen que la moto del 2026 els permeti «ser regularment dins del top 5».
Totes dues marques encara són un pas per darrere de Ducati i Aprilia, però continuen progressant i és qüestió de temps que arribin a les primeres posicions.
Els rookies deixen molt bones sensacions
MotoGP tindrà dos dels debutants més carismàtics dels últims temps. En primer lloc, Toprak Razgatlıoğlu, campió de WorldSBK les temporades 2021, 2024 i 2025. El turc és un fenomen dins i fora la pista, i arriba amb moltes expectatives. Per l’altra banda, Diogo Moreira, flamant campió del món de Moto2. El brasiler ha meravellat a tothom amb una increïble remuntada de 61 punts enguany, i la corba d’evolució en només quatre anys en el mundial fa que sigui una de les promeses més grans de l’univers MotoGP.
El rendiment de Toprak Razgatlıoğlu en el test va ser simplement extraordinari. És important remarca que ja havia provat la Yamaha YZR-M1 el 2022 i el 2023 en uns tests privats, amb dos prototips molt diferents de l’actual, i fa uns deu dies va pujar a la V4 a l’Aragó. Amb tres estones sobre una MotoGP era difícil d’imaginar el magnífic rendiment que va mostrar ahir. Va ser divuitè, la segona Yamaha per davant de pilots amb l’experiència d’Àlex Rins i Jack Miller. La volta que va registrar va ser d’1’30.667, que en cas que no sigui un time attack, és un ritme molt bo mirant els temps de la cursa de diumenge. Es va quedar a 1,2 segons del millor temps de Raúl Fernández, líder de l’entrenament, però a només 0,740 segons de Fabio Quartararo; la millor Yamaha. El Turco va deixar dues curiositats: va portar baklava, unes postres típiques turques, per a tots els integrants del seu box i de l’oficial de Yamaha, i també va protagonitzar un dels seus famosos stoppies.
Pel que fa a Diogo Moreira, la seva jornada va ser més d’adaptació a una moto de les característiques de la MotoGP. Li van muntar una moto amb poca electrònica i va fer 57 voltes per a adaptar-se a la moto, els dispositius, la posició del cos… Va registrar un 1’31.197 havent fet ja més de 50 girs al circuit, sent penúltim només per davant de Celestino Vietti. Amb només aquesta experiència en la categoria reina, ja va rodar més de pressa que la millor volta en cursa de Somkiat Chantra, i ser a menys de dos segons del millor temps és tot un èxit. L’equip LCR va publicar un vídeo en el box després de la primera tanda en el qual al·lucinava i no parava de dir «va molt de pressa» sobre la moto. Posteriorment, en les entrevistes del senyal internacional va explicar que pilotar a una MotoGP per primera vegada és «una sensació que mai havia viscut».
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
