Anteriorment, vam fer un article presentant les novetats del nou videojoc de Milestone MotoGP 25, de Milestone. El distribuïdor Plaion ens ha fet arribar una còpia del joc per a testejar-les i poder explicar la posada en escena d’aquestes. L’edició d’enguany del joc anunciava molts canvis i progressos per a l’entrega anual del mundial de motociclisme més important, però quan els videojocs tenen un llançament a l’any, acostumen a sortir amb petites actualitzacions i no amb grans canvis. MotoGP 25 és una innovació o simplement una evolució.
La jugabilitat: més senzilla
Quant al contingut, la primera actualització evident és la dels nous equips i pilots en consonància a les graelles d’aquesta temporada. Això és el mínim que es requereix, però de les edicions recents, és en la qual més aviat ha arribat en totes les categories. El primer dia del joc sempre està actualitzada la categoria reina, i per Moto2 i Moto3 hem d’esperar uns dies. Enguany ha sigut un temps d’espera inferior.
Pel que fa a la jugabilitat, la gran millora eren les dues noves experiències de joc: : l’Arcade pel jugador més casual i la Pro Experience pel públic més competitiu. Personalment, vaig començar jugant amb la Pro Experience perquè sempre he entès l’entrega de MotoGP més com a un simulador. No m’ha fet falta provar l’Arcade. La jugabilitat és molt més senzilla que en les edicions anteriors. Pots entrar als revolts frenant al màxim amb la moto tombada sense cap problema, aquesta no caurà. Has de trepitjar la gespa o fer una acció molt fora de lloc per a tenir un perill real de perdre el tren davanter, i si no sobrecondueixes i fas servir correctament les ajudes electròniques, el més probable és que controlis bé el tren del darrere també; és la manera més fàcil d’anar per terra.
Evidentment, no he pilotat mai una MotoGP, però em feia sentir una experiència més realista la tensió de ser sempre al límit de la caiguda. En les categories inferiors, Moto2 continua sent la més complicada, igual que a la vida real, i Moto3 ja no són motos infal·libles que sembla que vagis sobre una via: és més probable anar per terra.
El nou motor gràfic
El nou motor gràfic és un encert total, sobretot per l’escaneig dels circuits. Sent molt més les textures de l’asfalt i els pianos tenen una resposta molt més realista que l’any passat. Els pilots reals juguen amb els pianos, i ara en el videojoc també els pots trepitjar sense por a sortir disparat. A més, en circuits que no coneguem presencialment, hem descobert que hi ha rectes que tenen més inclinació que el que havíem vist fins ara. La recreació dels recorreguts és molt més fidedigne a la realitat.
Un aspecte que és un grandíssim detall, malgrat que pugui semblar poc important, és la recreació dels danys de la moto. Si et toques amb altres pilots trenques la moto, i quina és la part que més es danya normalment a MotoGP? Les aletes aerodinàmiques. A mesura que va avançant la cursa i tens petits incidents, pots veure com vas perdent parts d’aquestes peces, arribant a tenir una moto totalment llisa si t’excedeixes en els contactes i notant la manca de velocitat en les rectes o dificultat de parar la moto en els revolts.
El mode trajectòria: el mateix de sempre
Malgrat les introduccions de les curses Race-Off i l’augment de decisions en el camí, el mode pal de paller del videojoc fa la sensació de ser el mateix que el 2024. La relació amb els rivals no acaba de tenir cap incidència real en les curses, i les decisions que prens només vesteixen millor els objectius que ja teníem l’any passat. A més, les curses de Flat Track, Motard i Minibikes no són massa divertides ni necessàries, només les motos petites tenen una jugabilitat entretinguda i unes físiques realistes.
Els debriefs amb els enginyers sí que donen un punt de realitat superior a l’experiència, però encara necessito veure si això i els nous tests tenen un efecte evident en l’evolució del teu prototip. Entendre als fabricants com a un conjunt quant als rendiments de la moto i no diferenciar a Gresini de l’VR46 Team o els dos conjunts de KTM, per exemple, és un encert total. No tenia massa sentit que l’any passat el Gresini fos considerat pitjor equip que Aprilia, quan tothom sap que la Ducati és millor moto que les de Noale. Les marques japoneses són considerades pitjors que les europees, però aquestes tenen més evolució al llarg de la temporada, més millores, replicant bé el sistema de concessions de MotoGP.
No obstant això, no s’entén que el mode trajectòria continuï tenint la sensació de temporades separades; no és la carrera esportiva d’un pilot. Si no et pares a canviar l’edat del teu pilot al final de cada temporada, pots córrer eternament amb els mateixos anys. També, pots canviar el nom, nacionalitat, aspecte, número en qualsevol moment de la temporada, sent poc realista. Podries aprofitar ser francès a Le Mans, espanyol a València i italià a Mugello, però tampoc importaria massa perquè mai es fa referència a detalls com córrer en el teu circuit com a local, fet que es podria explotar en l’apartat de xarxes socials. Encara es pot treure molt suc al mode trajectòria que, malgrat tenir un apartat d’edició brillant, deixa molt a desitjar comparant-lo amb jocs del mateix sector com el F1.
Conclusions
MotoGP 25 ha fet diverses passes endavant quant a jugabilitat i recreació de la realitat, portant un joc molt més divertit pel públic general i encara més immersiu en la sensació d’estar realment en els circuits. No obstant això, es queda molt enrere en l’apartat bàsic de revolucionar el mode trajectòria. I sí, dic revolucionar perquè s’havia quedat molt enrere respecte a jocs de la competència, i realment no s’ha millorat massa.
Si parles de MotoGP 25, s’ha de parlar d’evolució i no d’innovació perquè, malgrat les novetats, és un joc molt continuista respecte a l’edició anterior. Es valora positivament les idees trencadores com els modes Race-Off i els esforços en assolir un major realisme, i és un clar pas endavant en aquesta entrega de Milestone. Caldrà veure si això serveix de base per a fer un joc realment competitiu en el seu sector o s’acaben quedant en el camí.
Text: Roger Amores / Fotos: Plaion
