Les últimes setmanes s’està parlant d’una possible retirada d’Aleix Espargaró per a passar a ser provador d’Aprilia, seguint el mateix camí del seu germà Pol a KTM. Cada cop és més comú veure a grans pilots formant part dels equips de test de les formacions de MotoGP. Pol Espargaró i Dani Pedrosa a KTM o Michele Pirro a Ducati són grans exemples. I és que, avui dia, és clau el treball del desenvolupament de les motos paral·lel a la competició, i Ducati és el principal causant d’aquesta situació.
“És una nova feina, un nou paper, que no existia fa cinc anys. Ara entenem l’important que és. Ducati i Pirro van canviar el joc fa sis anys. I ara ho veus amb Dani Pedrosa o Pol en KTM. Yamaha i Honda necessiten millorar el seu equip de proves. Les seves proves no estan al nivell dels equips de tests dels italians o de KTM”, explicava el gran dels Espargaró, reconeixent que és un rol que li crida molt l’atenció. “Crec que també és una bona oportunitat per a mi. Per això m’ho estic pensant. És una cosa que m’encanta, m’he divertit molt en els últims sis o set anys desenvolupant l’Aprilia. Crec que hem fet una bona feina. He après moltes coses i també és emocionant per al futur”, assegurava el granollerí.
Aleix Espargaró assenyala a Ducati i a Michele Pirro, pilot de proves del fabricant de Borgo Panigale des del 2012. En aquell moment, els italians estaven una mica perduts després de la sortida del seu pilot franquícia, Casey Stoner, direcció a Honda. L’australià era l’únic que podia anar de pressa amb la Ducati. “Quan vaig arribar el 2012 a MotoGP amb Ducati, la moto era un desastre, no funcionava. Era estrany, perquè quan estàvem pilotant, no sentíem la part davantera, empenyies i queies. Inclús a Valentino Rossi li passava, que destaca per la seva gran tècnica. Només Casey Stoner podia pilotar-la ràpid. Així que la meva primera tasca va ser treballar amb els enginyers per a transformar la Desmosedici d’una moto només pilotable per Stoner a una moto ‘normal’, apta per a tots els pilots”, relatava Pirro fa dos mesos.
Pirro afegia un clar exemple de la perillositat de fer una moto per a només un pilot, amb el cas d’Honda amb Marc Márquez. “Per molt bo que sigui el pilot, és massa arriscat. Quan Márquez va estar fora d’escena va ser un desastre perquè era l’únic competitiu amb aquella moto”, exemplificava Pirro. A Ducati, van començar fent una base de moto molt més senzilla de pilotar per a tothom, i després anar evolucionant aquest prototip. “Des del 2015, la base és la mateixa. Només hem treballat per a millorar any a any. Però no només el motor o l’electrònica, sinó elements com l’aerodinàmica. Hem treballat per a obtenir una moto que al mateix temps sigui més ràpida i més segura per al pilot”, explicava pas a pas.
Actualment, qualsevol pilot pot guanyar amb una Ducati. Tal com il·lustra Pirro, “si Bagnaia no hi és, la victòria pot ser per a Bezzecchi o Bastianini”. Des de la seva arribada, el pilot provador de Ducati ha fet al voltant de 60 curses com a wild card o substitut. I és competitiu, tal com es va veure en el GP de Misano la temporada passada. Va dominar l’FP1 i va quedar segon en l’FP2. A més, els de Borgo Panigale no només han assolit un domini insultant a MotoGP, al Mundial de Superbikes també s’està vivint la mateixa situació.
Els equips europeus han seguit la mateixa línia marcada per Ducati. El cas més evident, KTM. Han fitxat a un pilot llegendari com Dani Pedrosa, que tal com ha demostrat, continua en plena forma, i un pilot que tècnicament hauria de seguir en actiu com és Pol Espargaró. Aprilia té a Lorenzo Savadori, que va ser el pilot titular d’Aprilia des de la temporada 2021 fins a l’arribada de Maverick Viñales, i ara estan temptant a Aleix Espargaró, que pràcticament ha fet de provador de la marca en competició durant una dècada fins a fer-la competitiva.
Els equips japonesos s’han quedat enrere. A Yamaha tenen a un gran pilot com és Cal Crutchlow, però és de domini públic que la importància que té l’equip de tests és mínima. Jorge Lorenzo va plegar per aquest motiu. I Honda… Tenien l’oportunitat de lligar a Dani Pedrosa quan es va retirar, però no els va semblar rellevant l’equip de proves. Stefan Bradl té la difícil feina de retornar a la marca de l’ala daurada on mereix. Amb les concessions, canvis de mentalitat i maneres de fer, i grans inversions, tornaran on eren, però els queda un llarg i dur camí per recórrer.
Text: Roger Amores / Fotos: Red Bull Content Pool i MotoGP