Els principals fabricants de MotoGP han decidit endurir la seva postura en les negociacions amb Liberty Media, en un moment clau per al futur del Mundial i amb el nou marc regulador del període 2027 – 2031 en l’horitzó. Segons ha explicat Motorsport, el malestar ve derivat del nou enfocament econòmic i estratègic que impulsa el promotor, que busca transformar el campionat en un producte més global i comercialment potent, però que topa amb les exigències i recels de les marques implicades.
Aquestes tensions no s’han quedat només en l’àmbit de les reunions formals. Un dels episodis que ha generat més soroll dins del paddock ha estat la plantada dels fabricants al dinar previst a Jerez, una trobada que havia de servir per continuar les converses en un ambient més distès aprofitant el Gran Premi. L’absència coordinada de diverses marques principals va ser interpretada com un gest deliberat de pressió i un missatge clar de descontentament amb el rumb de les negociacions i amb la nova estratègia de Liberty Media.

El principal punt de fricció es troba en la distribució dels ingressos i en el pes que tindran els fabricants dins de la governança del campionat. Les marques consideren que les demandes econòmiques i operatives que s’estan plantejant, incloent-hi més inversió en estructura, màrqueting i fins i tot logística promocional, no venen acompanyades d’una compensació proporcional. En aquest context, la negociació del futur Concorde Agreement de MotoGP s’ha convertit en un escenari especialment tens. Els fabricants volen formar part en la presa de decisions de MotoGP, com la confecció del calendari, proposant circuits i dates.
Pel que fa a les posicions de cada part, els fabricants reclamen principalment més estabilitat econòmica, una distribució més equilibrada dels ingressos i garanties sobre la seva influència en les decisions estratègiques del campionat. No accepten un augment lineal dels ingressos, sinó que voldrien una distribució marcada pels resultats i un percentatge dels beneficis de l’explotació del producte i de TV. També, exigeixen que qualsevol augment d’exigències tècniques o promocionals vagi acompanyat d’una compensació clara i d’un marc que preservi el seu pes dins del sistema. Per la seva banda, la direcció liderada per Liberty Media aposta per un model més globalitzat i comercial, amb més creixement internacional, nous formats d’entreteniment i més explotació del producte, assumint que això implica una reestructuració del model actual i del paper dels fabricants.

La irrupció de Liberty Media, propietària també de la Fórmula 1, ha accelerat la voluntat de reformular el negoci del mundial de motociclisme. La companyia nord-americana vol replicar parcialment l’estratègia de la F1, amb més espectacle, expansió global i optimització comercial. Tanmateix, aquest canvi de paradigma xoca amb les reticències dels constructors, que temen una pèrdua d’influència i un augment sostingut dels costos sense garanties d’equilibri en la presa de decisions.
En paral·lel, les converses també aborden aspectes estructurals del campionat, com ara la configuració de la graella i la presència de pilots reserva, la possible entrada de nous inversors o la redefinició dels drets esportius i comercials de cara a la nova era. Tot plegat dibuixa un escenari complex, on el gest simbòlic del dinar de Jerez ha evidenciat que el conflicte ja transcendeix la negociació tècnica i entra de ple en una batalla de posicions estratègiques.
El desenllaç d’aquestes converses serà determinant per al futur immediat de MotoGP, que afronta un canvi de cicle sense precedents sota l’òrbita de Liberty Media. Mentrestant, la distància entre fabricants i promotors continua marcant el ritme d’un acord que, ara mateix, encara sembla lluny d’un consens definitiu.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP