Els Márquez van escriure història a MotoGP aquest cap de setmana. La data del diumenge 2 de març del 2025 serà recordada en els llibres com la primera vegada que dos germans queden primer i segon en una cursa d’aquesta competició. A més, ho van assolir obtenint aquestes places durant tot el GP: pole position, Tissot Sprint i Grand Prix del diumenge. La temporada passada ja van compartir podi a Sachsenring, sent segon i tercer amb Marc per davant, però aquesta vegada s’han superat. Per això, el gran dels Márquez, amb vuit mundials a la seva esquena, al·lucinava amb la fita i li exclamava a l’Alex “primer i segon, tu saps què és això?”. Marc va situar aquest resultat com “la millor cursa de la meva carrera”, el premi a una família que sempre ha format part d’aquest esport “per passió, sense buscar cap recompensa”.
El 7 de juliol del 2024 ja van entrar tots dos en el podi a Sachsenring, vivint un moment màgic. Des d’aquell moment tenien un objectiu entre cella i cella: ser primer i segon en alguna cursa. Aquest cap de setmana s’havien alineat tots els elements per a fer-ho realitat, ja que eren els dos pilots més ràpids. Quan Marc va tenir problemes amb les pressions del pneumàtic va trontollar el rècord, però gràcies a l’aire brut de la moto de l’Alex, a qui va deixar passar amb l’objectiu d’evitar la sanció, va poder controlar aquest problema. L’estratègia va finalitzar a tres voltes pel final, amb el gran dels Márquez superant al petit, i mantenint aquestes places fins al final. “I ho hem fet en condicions normals, sense caigudes, amb tothom en pista, menys el campió del món, Jorge Martín”, destacava el Tro de Cervera.
Els primers a ser tots dos germans en el podi van ser els Salatino, l’any 1962. Juan i Eduardo Salatino, nascuts a l’Argentina, van finalitzar segon i tercer en el seu Gran Premi de casa, amb les seves motos Norton. Curiosament, el guanyador de la cursa d’aquell dia va ser també un pilot argentí, Benedicto Caldarella, amb una Matchless. La clau va ser que els pilots més importants del mundial no havien assistit a aquella cita perquè Hailwood ja s’havia proclamat campió del món, i la quantitat d’absències van provocar un top-6 de pilots locals i va facilitar l’assoliment. No obstant això, s’havia d’aprofitar l’oportunitat, i els Salatino ho van fer.
El cas més sonat va ser el dels Aoki, 37 anys més tard, el 1997. Amb les seves Honda, els japonesos van firmar un podi al Circuit d’Imola, amb Nobuatsu segon i Takumi tercer. El guanyador aquell dia va ser Mick Doohan, campió del món aquella temporada i qui també va compartir graella amb el seu germà Scott. A més, l’Aoki és una família que va anar sempre sobre rodes, perquè un tercer germà va ser exitós a MotoGP. Haruchika va guanyar dos mundials de 125cc i va assolir una cinquena plaça a 500cc el 2001 a Mugello.
Els últims temps hem tingut diverses parelles de germans a MotoGP. Els germanastres Valentino Rossi i Luca Marini, Pol i Aleix Espargaró, i Brad i Darryn Binder són els casos més recents, però no els únics. Christian i Dominique Sarron van coincidir el 1989 en la categoria reina, on el primer va obtenir tres podis amb la Yamaha. Els germans Checa, Carlos i David, van compartir pista a MotoGP durant tres curses l’any 2005, a Mugello, Montmeló i Assen, quan David va tenir l’oportunitat de substituir al lesionat Toni Elías.
Els fills de la llegenda Kenny Roberts, Kenny Roberts Jr. i Kurtis Roberts, també van coincidir esporàdicament. Nicky Hayden va veure com el seu germà, Roger Lee, participava el 2007 i el 2010 amb una Kawasaki i una Honda, finalitzant desè i onzè, però la seva carrera esportiva es va centrar sobretot en els Estats Units d’Amèrica. Igual que els germans Márquez, el primer precedent de companys d’equip van ser els francesos Bernard i Marc García, el 1994 i 1995, en l’equip ROC Yamaha a 500cc, però no van brillar mai tant. Per acabar, Michael i Eugene Laverty només van coincidir una vegada, l’any 2015 a Alemanya, quan el primer va ser el recanvi de Marco Melandri a Aprilia i el segon corria per Honda.
En nou ocasions hi ha hagut parelles de germans a MotoGP que no han tingut l’oportunitat de compartir podi. Dos casos més sí que ho van aconseguir; els Salatoni i els Aoki. Si comptem categories inferiors, podríem sumar exemples com els Nieto, els Pons, Aoyama, Öncü… Però només uns ho han fet sent primer i segon. Els Márquez, una vegada més, han fet història.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP, DAZN i Motociclismo
