Text: Roger Amores / Fotos: Leopard Racing Team
Jaume Masià és un pilot de 22 anys d’Algemesí, País Valencià, que actualment corre a Moto3 en el Leopard Racing Team. En el 2017 va quedar subcampió del FIM CEV Moto3 World Championship, i des d’aquella temporada participa en el mundial de MotoGP en la categoria de Moto3. En el moment de l’entrevista, es trobava a 52 punts del líder de la classficació general, Daniel Holgado, després d’encadenar dos zeros seguits a Gran Bretanya i Àustria. No obstant això, està firmant la seva millor temporada, amb una victòria, dues segones places (comptant la d’aquest cap de setmana al Circuit de Catalunya) i dues terceres posicions. Recentment, s’ha anunciat el seu fitxatge pel SAG Team de Moto2 la temporada vinent.
Com està anímicament després dels dos zeros seguits i desenganxar-se de la lluita pel mundial?
La temporada, en termes generals, està anant molt bé. Aquests dos zeros han canviat molt la percepció global, però a Gran Bretanya era el pilot més fort i a Àustria, fent un mal cap de setmana, estava lluitant pel podi. És una pena perquè ens hem quedat molt lluny en la lluita pel campionat. Hem d’anar cursa a cursa, queda molt i els hi pot passar el mateix als nostres rivals.
Fa molts anys que és a la categoria sent dels més forts i no acabant d’aconseguir els resultats esperats. De quina forma afecta la frustració d’aquesta situació?
Anem sempre al límit i existeix la possibilitat de caure o cometre errors, no li dono gaire més importància.
Actualment (abans del Gran Premi de Catalunya), el líder del mundial, Holgado, és a 52 punts. És possible lluitar pel títol?
Guanyar el títol sempre és l’objectiu final, però ara mateix no és realista. Haig de tornar a assolir podis i victòries, i en cinc curses veurem on som.
Per què un pilot amb del nivell de Jaume Masià no ha acabat de lluitar mai pel títol de Moto 3?
Per diverses situacions. És impossible estar al 100% tot l’any, hi ha moments difícils i si no tens el millor entorn, no és fàcil. Aquest any estic molt agraït de la gent que m’envolta. L’equip és com una família i soc molt feliç. No sé com acabarà la temporada, però estic mostrant la meva millor versió.
Parlant de l’equip, com apareix l’oportunitat del seu retorn al Leopard Racing Team?
El mundial és un món on els negocis tenen un paper molt important, i hi ha interessos pel mig i molta política. Com al Leopard Racing Team no m’hi he sentit enlloc. Jo volia pujar a Moto2, però no era possible, així que volia córrer a Moto3 amb un equip amb el qual gaudís.
Recentment s’ha anunciat el seu fitxatge pel SAG Team de Moto2. Amb quines expectatives puja a una categoria tan difícil?
Amb ganes d’aprendre molt i, a partir de meitat d’any, estar lluitant entre les 10 o 12 primeres posicions; és un objectiu realista. Moto2 és una categoria molt difícil, però hi ha elements que depenen més del pilot i l’equip que a Moto3. Soc optimista i tinc moltes ganes de treballar.
Sempre que no ho faci aquest any, té alguna diferència pujar a Moto2 sense haver guanyat el títol de Moto3?
Encara queda molta temporada, potser al final el guanyo. En tot cas, és una experiència que està molt bé i no t’ho treu ningú. En el món del motor, i a la vida en general, la gent et valora per l’últim que has fet. S’està valorant la meva temporada pels últims dos zeros, per exemple, i és la que més regular he sigut. No val tot el que has fet, només el més recent.
I d’on surt la maduresa que l’ha portat a trobar més regularitat?
Tot hi suma. L’experiència, l’entorn… I sobretot el canvi d’equip. Tots els membres del Team Leopard són fantàstics, com una segona família, i m’ajuden a gaudir al màxim el procés.
En altres entrevistes ha mencionat que a Moto3 no necessàriament s’ha de ser el pilot més fort per lluitar per guanyar. El pas a Moto2 el beneficia?
A Moto 3 hi ha molts factors que et poden perjudicar el resultat final, mentre que a Moto2 el dissabte ja saps quin pilot guanyarà, quins pujaran al podi… Per exemple, a Àustria sabies que Pedro Acosta, en el pitjor dels casos, acabava segon. A Moto3 pots tenir un cap de setmana pletòric i no poder escapar-te del grup el diumenge sense tenir gaire culpa.
El canvi físic per portar una Moto 2 després de tants anys a Moto 3 ha de ser gran. Li preocupa?
M’agrada molt anar al gimnàs i tendeixo a guanyar molta massa muscular, així que no em preocupa el pes d’una Moto2. A més, acostumo a entrenar amb motos grans, fet que em facilitarà l’adaptació. No soc un pilot tan alt com perquè m’afectés a Moto3 i no m’és difícil mantenir-me en els 59 quilos que peso actualment. Òbviament, hauré de guanyar-ne un parell de cara a la temporada vinent, però és part del procés.
Quins canvis faries a Moto3 després de diverses temporades a la categoria?
Sincerament, ara que marxo m’és bastant igual. Augmentar la cilindrada de la moto, que pesin més per dificultar la conducció… Això ho haurien de decidir els tècnics, però és evident que algun canvi s’ha de fer per dificultar el fet d’anar de pressa i pujar el valor del treball dels pilots i els equips.
Per acabar, i jugant a preveure el futur, on veu a Jaume Masià d’aquí a dos anys?
Em veig sent un pilot sòlid de Moto 2, regular i fent podis i victòries.
