Home Actualitat Entrevista Marc Márquez
Entrevista Marc Márquez

Entrevista Marc Márquez

0
0

És gairebé impossible aconseguir un títol sense un equip i una família que creïn una bona atmòsfera”

Entrevista publicada al núm 4. Desembre 2013

Si alguna cosa ha caracteritzat la carrera esportiva d’en Marc Márquez ha estat el seu talent i la seva capacitat de treball i aprenentatge. No obstant, lluny de deixar-se portar per l’aboràgine que s’ha aixecat al seu voltant, entre titulars de premsa i minuts a les televisions de mig món, aquest noi de vint anys segueix destil·lant simpatía i humilitat. El pilot de l’equip Repsol Honda ha enlluernat en la seva primera temproada a MotoGP, però sap que no es pot relaxar si vol mantenir-se al punt més elevat del Campionat del Món de Motociclisme.

REPSOL HONDA TEAM 2013

Què és el primer que vas pensar el dilluns després de celebrar el títol? “Vam fer una mica de festa, però sempre amb moderació, perquè al dia següent tocaba planificar els testos. Sí que vaig pensar al llit que havia passat una nit sent Campió del Món, però al final segueixo sent el mateix. Tampoc ha canviat molt”.

Què sents al veure’t a les portades dels diaris nacionals i internacionals? “Està clar que impressiona veure la premsa. També he rebut moltes felicitacions via Twitter de molts altres esportistes i persones famoses. Se’t fa una mica gran i posa la pell de gallina. Potser no m’imaginava la importància de ser el Campió del Món de MotoGP”.

Quina felicitació t’ha fet més il·lusió? “La dels familiars o amics que sempre han estat al teu costat ajudan-te i són els que envien missatges més casolans i naturals. Però sens dubte, aprecio cada una de les felicitacions que m’arriben”.

Vas parlar amb en Nakamoto abans de sortir a pista? “Abans de la carrera em va dir molt seriós –i poques vegades parlem seriosament-: “Per favor, avui tingues cap”- I vaig pensar, si ho ha dit el cap, serà per alguna cosa (riu)”.

Qui al·lucina més? Tú, els teus pares, el teu germà, els teus avis, els teus amics? “És difícil de dir, però crec que el que al·lucina menys sóc jo, perquè sempre he portat bastant bé tot això i he intentat tocar de peus a terra. I sinó ho faig, el meu entorn té permís per fer que així sigui”.

La teva mare va dir fa temps que tu t’encarregaves de netejar la teva habitació. Encara ho segueixes fent? “Sí, he de netejar, fer el llit… ¡però només de la meva habitació! També preparo la taula per menjar i el meu germà Àlex recull quan acabem. Sempre ho hem fet així”.

Què li dius als teus pares, que s’han esforçat perquè puguis competir, ara que has aconseguir el títol mundial de MotoGP? “Ja els he hi he donat les gràcies moltes vegades. Un pilot pot ser bo, però si no té un equip i una família que creïn una bona atmòsfera al seu voltant és molt difícil, gairebé impossible, aconseguir un títol o ser un bon pilot professional”.

Amb tantes victòries en el teu primer any a MotoGP, creus que has après tot el que havies d’aprendre? “Sempre queden moltes coses per aprendre, però s’aprenen quan et passen. Lògicament, quan comences és quan més et nodreixes, però cada any vas sumant experiències. En Dani (Pedrosa) i en Jorge (Lorenzo) adquireixen nous coneixements cada temporada i això implica que cada vegada seran més difícils de batre”.

Si repasses tota la temporada, consideres que has revolucionat la categoria? “Si fa un any m’haguéssis dit que estaria en aquesta situació, jo –i crec que tot el món- t’hauria dit que estaves boig. Però nosaltres hem fet la nostra feina com sempre l’hem feta, i sempre la intentaré fer mentre tingui la motivació de donar el cent per cent i anar al límit. Mai ens hem deixat influenciar i hem lluitat pel que voliem amb una intenció clara”.

Creus que la teva arribada a MotoGP marca l’inici d’una nova etapa o un relleu generacional? “Hem guanyat el títol, però dir que comença una nova era no depèn només d’un pilot. Aquest any he pujat jo i ara arriben en Pol (Espargaró) i el Redding. Sempre van sumant joves talents i quan arribem, volem demostrar que valem per estar allí i fer-nos un lloc. Això de les eres és molt relatiu. Quan van arribar en Jorge i en Dani van fer molt bones temporades just arribar a MotoGP, i és molt difícil de dir que comença una nova era perquè ells encara són molt joves”.

Com han anat els últims entrenaments de la pretemporada 2014? “Crec que la valoració és molt positiva, sobretot per a Honda, perquè hem pogut treballar molt bé i estudiar diferents solucions. Més endavant ens centrarem en el prototip amb el que ens vam sentir millor. Hem provat diverses configuracions electròniques i de posta a punt, i crec que s’ha fet una gran feina perquè hem detectat coses que es poden millorar. Serà la base amb la qual ens trobarem als entrenaments de Malàisia, però segur que si HRC ho veu clar, portaran millores”.

Just quan vas aconseguir el mundial vas gaudir d’un regal quan els teus nous mecànics van aparèixer amb l’uniforme de l’equip Repsol Honda… “Sí, estic molt content i il·lusionat per tenir el mateix equip que havia tingut fins aquesta temporada. Alguns d’ells ja em portàven a entrenar quan jo tenia 11 anys i tornar a estar junts és un somni fet realitat que tinc ganes d’agraïr a l’equip Repsol Honda. Ara s’haurà de demostrar que formem un bon equip tots junts”.

Com els has vist en els seus primers dies de feina? “Es veia que estaven molt més tensos del que és normal. Els he vist molt atents, perquè ells també han tingut molta feina, moltes coses per aprendre, i han tingut que fer un rodatge. Però ja s’ha pogut veure que des del primer dia a l’últim ja han millorat i cada vegada coneixen més la moto. El més important és que aquest hivern aniran al Japó a fer un curs intensiu, i llavors sí que serà quan es coneguin la moto amb els ulls clucs com els mecànics bons”.

Quan fa que no vas a un parc d’atraccions? “Fa molt, ara ja no hi puc anar. Abans, cada estiu m’escapava com a mínim un parell de vegades a parcs aquàtics i disfrutava moltíssim”.

És veritat que no t’agrada la platja? Vaig molt poc a la platja. A veure, si hi ha una noia i l’he d’acompanyar, evidentment l’acompanyo (riu)”.

Però has anat amb moto d’aigua… “Sí que hi he anat, però intento no caure. Si caic a l’aigua, arribo nedant a la moto abans que ningú, inclús abans que en Pehlps!”.

etiquetes:

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *