Yamaha és la gran notícia de la pretemporada de MotoGP. Els d’Iwata han fet una moto evidentment competitiva, amb un Fabio Quartararo que encara no ha sortit del top-3 en aquestes proves prèvies a la temporada. El seu ressorgiment ha eclipsat aspectes positius d’altres marques. Una d’elles és Honda que, malgrat que encara són lluny d’on volen ser, sembla que han trobat el camí que han de seguir per a tenir la mateixa evolució que Yamaha. Johann Zarco i Joan Mir es van quedar a set dècimes del millor temps registrat a Sepang durant els tests, i els pilots de la marca de l’ala daurada estan contents amb la feina feta des del Japó.
Aleix Espargaró, nou test rider d’Honda, creu que Joan Mir i Luca Marini podran «arrencar amb una moto competitiva». El granollerí es va veure «bastant ràpid» i reconeix que la moto «funciona millor del que jo esperava». Mir, que sol ser el pilot més crític amb la fàbrica, ha definit el test de Sepang com «el millor test amb Honda que jo recordi». Johann Zarco, pilot de l’LCR Honda, va més enllà i assegura que «podrem lluitar per a les primeres deu places en les primeres curses». Tots tres han coincidit que Honda «ha portat moltes coses per provar» i que, malgrat que no són un gran canvi individualment, «la combinació de totes elles t’ajuden a controlar-ho tot millor». Alberto Puig, cap de l’equip oficial, ho resumeix dient que «la base és millor que la de l’any passat».
No obstant això, no tot és positiu, tal com diu Joan Mir, «encara tenim massa punts negatius». I tots assenyalen en la mateixa direcció: el motor. «Algunes motos semblen molt fortes en acceleració, és una àrea en la qual, quan segueixes a algú, sempre sents que perds temps. Respecte a l’adherència en la part posterior, podem trobar-la i potser està relacionada amb el motor. Això és el que fa que sigui molt difícil d’entendre, si és només potència o adherència, és una veritable combinació. Pots veure que les altres marques ho tenen, han progressat i els pilots estan bé sobre la moto. Suposo que HRC està fent tot el possible, també per a tenir tota la potència possible, però que puguem utilitzar-la», relata un confús Zarco.
En aquest aspecte, i com de costum en les seves declaracions, Mir es mostra molt més contundent en les seves conclusions. «En la recta perdem molt, i això és prioritari per a mi. I després, encara no hem solucionat la falta d’adherència. Quan fa calor estem més lluny, molt més lluny que quan la pista està més fresca. La veritat és que Honda sap fer motors, però ara mateix no tenim el millor de la graella. El motor serà un condicionant molt gran enguany; tant si el tenim com si no. Jo, sol, empenyent, arribo als 332 km/h. Bagnaia fa una volta llançada i arriba a 340 km/hora. En cada recta. Nosaltres hem millorat 1 km/h. Què estem, a set dècimes? Poques són per aquest dèficit de motor», destaca el pilot mallorquí.
En tot cas, la sensació general en les files d’Honda és positiva, i sembla que han trobat el camí a seguir per a retornar a les primeres places; ja no estan perduts. No obstant això, Mir assenyala quina és l’actitud per a no quedar-se a mitges en aquesta evolució. «Els tres dies hem rodat de pressa. Content, sí; satisfet, mai», tanca el campió del món del 2020.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
