Aleix Espargaró ha pres la decisió de deixar de competir a MotoGP. Després de moltes temporades dures, moments molt complicats, arribant a estar fora del mundial, ha decidit que posa punt final a la seva carrera en el seu millor moment. Ha creat, junt amb Aprilia, una moto guanyadora, i és més competitiu que mai. Ha decidit dir adeu a casa, en el Gran Premi de Catalunya, vivint un “cap de setmana perfecte”.
“He decidit deixar les motos a temps complet. Ha estat una trajectòria estranya la meva. Ni el millor guionista de Hollywood hauria imaginat que podria guanyar curses o fer podis amb un equip que no ho havia fet abans. Estic orgullós de fins a on he arribat. Em sento competitiu, estic bé físicament, però el cor em demana parar, estar més temps a casa, gaudir de la meva família, gaudir de la vida des d’un prisma més tranquil. Donar les gràcies a Aprilia perquè aquests tres anys han estat un somni. Gràcies a la meva família, al meu germà Pol, a tots els pilots del paddock. M’encanta estar amb els meus nens, si no estàs al 100% en la pista és difícil estar en el més alt”, explicava el granollerí.
Tot això, en la sala de premsa del circuit on va aprendre a córrer i on va viure el seu GP de somni la temporada passada, guanyant i fent el podi perfecte d’Aprilia amb Maverick Viñales segon. En el públic, els seus companys de professió i rivals a la pista, aplaudint i acompanyant a un pilot que, malgrat que no té el millor palmarès, és una llegenda viva de MotoGP. “El segon pilot amb més curses de la història”, remarcava Jorge Martín, xifres a l’abast d’un pilot diferent.
El dissabte es va autoregalar una pole position i una victòria en l’Sprint Race, en un cap de setmana “perfecte, el millor de la meva vida”. A més, el diumenge va tenir el podi a tocar, però no se la va voler jugar contra Marc Márquez. “Sabia que ens tocaríem si ho intentava i no era el cap de setmana, crec, de fer-ho, ni el lloc, ni el moment, ni amb Marc”, confessava. Va situar aquest GP per sobre del de l’any passat, també a Catalunya, per la rebuda del públic i tots els sentiments viscuts. Massimo Rivola, cap d’Aprilia, li va preguntar si “estava segur” de la seva determinació que sigui l’última temporada després del seu rendiment.
Enrere queden les seves temporades poc competitives, sortides de to, els últims anys màgics… En tot cas, l’Aleix ha sigut una persona única a MotoGP, que s’ha mostrat natural en tot moment, i que ha marxat de forma natural: quan ja en tenia prou. Inclús els que han tingut alguna topada amb ell diuen que el trobaran a faltar. Esperem que no marxi molt lluny, gràcies Il Capitano!
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
