Marc Márquez ha guanyat pràcticament per tots els circuits on ha corregut. És per això que, quan n’hi ha un on ho ha fet en poques ocasions, es diu que és un recorregut poc favorable per a ell. MotoGP visita el Circuit de Jerez el cap de setmana del 25 i 26 d’abril per a celebrar el quart GP de la temporada. En el traçat andalús, Marc només hi ha guanyat en tres ocasions des de la seva arribada al mundial l’any 2008, havent-hi participat 16 vegades. A més, és l’escenari on va patir la gravíssima lesió en l’húmer dret el diumenge 19 de juliol del 2020, requerint quatre operacions en dos anys. I allà és on Márquez vol trencar la seva tercera ratxa més gran sense guanyar des que és a la categoria reina.
El 2008 va ser el seu any de debut al mundial. Márquez no va poder participar en les dues primeres cites del calendari, Qatar i Jerez, per una fractura en el radi i el cúbit patida durant la pretemporada. Curiosament, aquest accident va succeir en un entrenament IRTA celebrat precisament a Jerez, sent la primera taca negra dins del seu historial amb el recorregut andalús. El 2009 va finalitzar tercer, assolint el seu primer podi a Jerez en la seva primera participació. No obstant això, les dues següents temporades, el 2010 encara a 125cc i el 2011 ja a Moto2, va abandonar després de caure.
El 2012, l’any en el qual va esdevenir campió del món de Moto2, va liderar un GP d’Espanya marcat per la pluja, però Pol Espargaró el va superar en l’última volta, arrabassant-li el triomf en l’últim moment. En el seu any de debut a MotoGP, no va poder passar de la segona plaça, amb un Dani Pedrosa que havia fet la pole position i va tenir un ritme intractable. Va ser la famosa cursa en la qual va superar a Jorge Lorenzo en l’últim revolt, precisament el revolt Jorge Lorenzo, amb un avançament que segurament sobrepassava el límit enviant al mallorquí fora de la pista després de topar en la traçada.
El 2014 va obtenir la seva primera victòria a Jerez. Pole position, volta ràpida en cursa i triomf: no va tenir rival. Els anys 2015, 2016 i 2017 va ser segon, tercer i segon, respectivament, assolint tres podis consecutius, però quedant-se sempre a les portes de l’esglaó més alt. Jorge Lorenzo en dues ocasions i Dani Pedrosa van ser els guanyadors en el territori espanyol. L’any 2018 va tornar al camí de la victòria, aprofitant una caiguda de Cal Crutchlow mentre liderava per a situar-se al capdavant. Va dominar les últimes 14 voltes sense massa complicació. El 2019 va obtenir la seva tercera i última victòria a Jerez. Fabio Quartararo va fer la pole position, i semblava que havia de ser el gran rival de Marc, però va caure en les primeres voltes de la cursa.
El GP d’Espanya del 2020 va marcar un abans i un després en la seva carrera esportiva. En set anys havia assolit sis mundials de MotoGP, i ens tenia acostumats a ser un heroi que, quan queia, sempre s’aixecava. El diumenge 19 de juliol del 2020 l’heroi es va humanitzar. A 21 voltes pel final, era líder per davant de Maverick Viñales. Va cometre un error, sortint de la pista i caient fins a la darrera plaça. Allà va començar una remuntada inversemblant, avançant a tots els pilots com si la resta correguessin sobre una Moto3. A quatre girs pel final, immers en la lluita per la segona plaça amb Viñales, va anar per terra en el tercer revolt, patint una fractura de l’húmer del braç dret. Dos dies més tard es va operar, i va intentar participar aquella mateixa setmana, de nou, a Jerez, però no va poder. En el mes d’agost, el cerverí va tornar a patir una fractura per estrès, i va haver de ser intervingut per segona vegada. A final d’any, al mes de desembre, va decidir passar de nou per la sala d’operacions perquè la recuperació no avançava. Finalment, va rebre una quarta i última operació el 3 de juny del 2022 a la Clínica Mayo per a reduir uns 30 graus de rotació que havia patit l’os.
El rendiment del 2021, marcat per la lesió i el rendiment d’Honda, va ser bastant pobre, partint 14è i finalitzant 9è. El 2022 va ser quart, poques setmanes abans de tornar a abandonar la competició per a rebre l’última intervenció a l’húmer. El 2023 es va perdre la visita al Circuit de Jerez per lesió, ja que va patir una fractura intraarticular desplaçada de la base del primer metacarpià del polze de la mà dreta després de caure en el revolt 3 de Portimão. El 2024 va protagonitzar una batalla èpica amb Francesco Bagnaia, finalitzant segon, però va definir el resultat com “el millor podi de la meva carrera esportiva“. És el dia que ens va deixar les imatges icòniques celebrant amb l’afició de Nieto – Peluqui.
Ja el 2025, temporada en la qual va passar per sobre de tots els seus rivals, va caure, cedint la victòria al seu germà Alex Márquez, la primera a MotoGP. No obstant això, el gran dels germans de Cervera va recollir la moto i va remuntar fins a la 12a demarcació. Segurament, és la primera vegada que Marc va marxar feliç a casa malgrat haver caigut.
Realment, Jerez no ha sigut mai un circuit favorable per a Marc Márquez, però gairebé sempre ha sigut en la lluita per les primeres places. És un lloc on ha viscut grans moments, però on també té les taques més fosques de la seva carrera esportiva. El lloc que el va veure caure en picat el pot rellançar.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
