Casey Stoner va ser el primer campió del món de MotoGP de la història amb Ducati la temporada 2007. Des d’aleshores, van encadenar molts anys de sequera, amb una moto històricament molt difícil de pilotar, i apostant per grans talents per a intentar “domar-la”. La gran incorporació que va marcar un abans i un després pel fabricant de Borgo Panigale és la de Gigi Dall’Igna el 2013, l’enginyer artífex de la Desmosedici que domina el mundial des de fa diverses temporades. No obstant això, l’italià ha explicat que no es podria entendre la superioritat aclaparadora del seu prototip des de fa quatre o cinc temporades sense l’etapa de Jorge Lorenzo a Ducati els anys 2017 i 2018. El balear va marcar la línia a seguir als italians.
“Moltes de les idees que vam tenir, moltes de les intuïcions, van venir d’escoltar les indicacions de Jorge Lorenzo. Ell arribava de Yamaha, una moto que era molt forta en aquesta etapa, i des del principi vaig escoltar els comentaris de Jorge”, reconeix Dall’Igna. El dirigent de Ducati i Lorenzo tenen una gran unió des que van coincidir l’any 2004 a Derbi en la categoria de 125cc. Després, l’italià va ser el gran valedor de Lorenzo per a la seva arribada a la fàbrica de Borgo Panigale, i fins i tot el va estar a punt de repescar després de la seva retirada per a fer una temporada més. L’acord existia, però Lorenzo es va fer enrere per la por a lesionar-se de nou.
L’any 2017, va fer una temporada de debut amb Ducati discreta, amb una setena plaça final i només tres podis. En la següent campanya, després d’un mal inici, la marca italiana va anunciar que no el renovaria, i ell va firmar amb Honda. El cap de setmana de Mugello, quan van oficialitzar que el seu substitut seria Danilo Petrucci, Lorenzo va firmar la seva primera victòria. En el següent GP, a Catalunya, va encadenar la segona consecutiva. Va tancar la seva etapa a Ducati amb 3 victòries i 4 pole positions. “Vaig lamentar molt no haver guanyat un títol amb la marca italiana. Estic convençut que, si m’hagués quedat dos anys més, l’hauríem guanyat”, diu el pilot.
Cristian Gabarrini, que va ser l’enginyer de pista de Lorenzo en aquella etapa, considera que el pas de Lorenzo per Ducati és valorat com “un fracàs perquè l’objectiu era guanyar el mundial”, però, en una entrevista a ZamTube, també assegura el pes històric que ha tingut el cinc vegades campió del món pels èxits actuals de la marca. “Va demanar molts canvis i ajustaments en la moto durant els dos anys i tenia raó, perquè moltes coses continuen aquí avui dia. Jorge tenia una sensibilitat molt exacta, la qual cosa era un gran avantatge. Els seus comentaris sobre la moto donaven per a escriure una enciclopèdia. La seva contribució a Ducati va ser molt important, era molt sensible en el desenvolupament. Ho sentia tot, va ser realment instructiu fins i tot per a un equip de desenvolupament treballar amb un personatge així”, recorda l’italià.
Jorge Lorenzo recorda quines eren les indicacions que donava als tècnics i que, per a ell, eren crítiques en aquella Ducati tan difícil i física de conduir. “Demanava més suport en la frenada per a arribar al final de la cursa amb més energia. El dipòsit estava més baix i no em podia recolzar en les frenades, em cansava més. Li ho vaig dir als enginyers, però o no m’entenien o no em creien massa, així que va passar un llarg espai de temps fins que va arribar aquesta petita peça. La gent parla molt del dipòsit de combustible, com si fos una cosa màgica, realment va ser l’última part de tot això. Vaig agafar una moto molt nerviosa, precipitada en el primer cop de gas, que no girava… Així que a poc a poc la fàbrica va començar a fer nous tipus de xassís i vam començar a millorar el primer cop de gas, el comportament perquè fos més suau”, il·lustra el de Palma, qui va viure un gran canvi en el rendiment amb l’arribada del nou dipòsit l’any 2018.
Així doncs, més enllà del palmarès històric amb cinc títols mundials que va registrar Jorge Lorenzo com a pilot, també va deixar una gran herència a Ducati que, tal com expliquen els implicats, els ha ajudat a guanyar els dos últims campionats de ‘Pecco’ Bagnaia i a tenir la millor moto de la graella.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
