El jove pilot de 22 anys Jorge Prado va guanyar ahir el mundial de MXGP. Després de la retirada en la primera màniga del diumenge del seu màxim rival pel títol, Romain Febvre, va convertir-se en el primer campió del món de la categoria reina de motocròs de la història d’Espanya. Amb l’avantatge de punts que tenia en la classificació general, el de GAS GAS només havia de fer 16 punts més que Febvre, i no va necessitar la segona cursa de diumenge i última del mundial a Itàlia. Un pioner com van ser en el seu dia Àlex Crivillé, Carlos Sainz, Jordi Tarrés, Marc Gené, Álex Palou o Fernando Alonso en les seves disciplines.
Sacrifici familiar
Jorge Prado és d’aquells esportistes amb una precocitat desmesurada, que apunten maneres des de ben petits. Als 3 anys va començar a fer trial, fet que li ha donat una sensibilitat extra en el moment de les sortides. Amb 10 anys ja demostrava que estava predestinat a fer grans assoliments en les competicions off road, sent campió d’Europa i del món de 65cc. Preveient el futur que tenia al davant, i en una aposta arriscada, la seva família va decidir anar a viure a Lommel, Bèlgica, quan Prado tenia 11 anys, ja que és el millor país per practicar motocròs i on podria formar-se de la millor manera.
El fruit de tot aquest sacrifici va arribar quatre anys més tard: amb 15 anys va alçar el campionat d’Europa de 125cc. Amb l’arribada al mundial, l’any 2017 va ser el pilot més jove en guanyar una cursa a MX2, i un any més tard, amb 17 anys, va guanyar el títol de la categoria. Aquest triomf el va repetir la següent temporada, sent bicampió del món amb 18 anys.
A la màxima categoria, diversos pilots com García Vico, Jonathan Barragán o Carlos Campano s’havien quedat a les portes de guanyar al llarg de la història, i aconseguir el títol semblava una maledicció per un país que sempre ha sigut molt exitós en els esports de motor. Jorge Prado ha patit durant totes aquestes temporades a MXGP una fractura de fèmur, una de clavícula i una pneumònia, infecció en els pulmons que encara ara arrossega, però res l’ha frenat.
Els altres campions: els pares. En aquest canvi d’aires apostant pel seu fill, el pare va canviar la seva feina a un banc per treballar a una fàbrica, i la mare va passar de ser advocada a treballar a una gelateria. Normal que les primeres paraules del flamant campió fossin “tinc una gran família darrere meu”.
Campió per la porta gran
El gallec només necessitava una sisena posició per coronar, però als campions els hi agrada pujar a l’esglaó més alt del podi i va guanyar. Amb 22 anys i a l’inici de la seva carrera, ja pot ratllar de la llista d’objectius el màxim assoliment de la seva disciplina. Amb la seva mentalitat guanyadora i el seu talent, ara deu tenir entre cella i cella tornar a repetir aquesta gran fita.
Text: Roger Amores / Foto: Juan Pablo Acevedo
