En el que portem d’any l’evolució de les reparacions ha viscut tres moments. Va arrencar 2020 amb un creixement entre gener i febrer del 3% aproximadament, per posteriorment caure a doble dígit pel confinament en els tres mesos següents, de mitjana un 58%.
Només a partir de juny, amb la desescalada, el mercat va aconseguir alentir el seu descens i retrocedir entre el 3 i el 6%. No obstant això, coincidint amb el punt àlgid de la segona onada a l’octubre, la postvenda va tornar a cedir terreny, un 11%.
Entre els factors que han donat la volta a les previsions arran de la crisi sanitària està el descens del quilometratge mitjà, al voltant d’un 15%, que tindrà els seus efectes a mitjà termini donat tots els manteniments mecànics correctius i preventius que es dilataran en el temps davant el menor desgast de les peces i elements del cotxe.
I aquesta “no mobilitat” no és només fruit de les restriccions de mobilitat, sinó també de les conseqüències econòmiques resultants, tant l’auge del teletreball com la perspectiva d’un 20% d’atur que situa Espanya en xifres pròpies de 2011 i quan encara els nivells d’atur no s’havien recuperat plenament.
Aquesta és una amenaça per a la renda familiar, que ja en la passada crisi econòmica va arribar a situar en un 25% les llars “mileuristes”, generant un efecte dòmino que impacta primer en una menor mobilitat i, en segon lloc, en un menor volum d’activitat al taller.
No obstant això, i a diferència de la crisi econòmica anterior, a Espanya hi ha ara un 50% més de vehicles de menys de cinc anys que llavors, el que suposa un bon coixí per la postvenda.
Són 6 milions de cotxes rendibles per al taller, que fan a priori més quilòmetres i als quals el conductor dedica manteniments més exhaustius. D’aquesta manera, l’àrea de postvenda pot ser un bon esperó per a la rendibilitat de concessionari, amb una contribució neta del ‘52%, que és més gran que la de la venda, que estarà més impactada per la caiguda de les matriculacions.
