Sortida amb diversos ensurts, entre ells el d’Izan Guevara o Arón Canet. No obstant això, res ha valgut, ja que en aquesta primera volta s’ha posat a ploure i han ensenyat la bandera vermella. Així doncs, es reprendrà la cursa amb les mateixes places de la sortida perquè no s’han completat tres voltes. De fet, no se n’ha completat cap. La nova cursa serà a 12 voltes, 7 menys que en l’original.
En la represa, alguns pilots se la juguen amb els pneumàtics de sec, mentre que d’altres ho fan amb els de pluja. A priori, en els instants inicials, els que van amb els d’aigua tindran avantatge. A més, no poden canviar-los en la graella. Dels que estan en la lluita pel mundial, Ai Ogura és l’únic que va amb el de sec, i en la volta per anar a la graella va clarament més lent que la resta. No s’aixeca Veurem si és l’aposta guanyadora o una imprudència. El gironí Albert Arenas ha sortit amb pneumàtics de sec també, però ha entrat a boxes a posar els de pluja; partirà des d’allà.
Jake Dixon surt en la primera posició, seguit per Izan Guevara i Arón Canet. Alonso López ha fet una molt bona sortida i és quart. Ai Ogura ha perdut algunes places, i és catorzè. Malgrat això, no perd més places ni terreny, i tot fa pensar que pot haver encertat l’estratègia. Ja no plou i les motos no aixequen aigua de la pista. Anirà a més el japonès.
Alonso López supera a Canet i Guevara, i és segon. Ogura comença a remuntar moltes places i sembla que té quelcom més amb els pneumàtics de sec. En una volta n’ha guanyat set. Actualment, va un segon més ràpid que la resta. A la meitat de la tercera volta, supera a Celestino Vietti i ja és en posicions de podi. Travessa la línia de meta superant a Dixon i situant-se primer. Manu González, onzè, ha anat un segon més de pressa que Ogura, i també arribarà a les tres primeres places en breu.
Una volta més tard, a vuit pel final, Manu González és segon. Jeremy Alcoba, que també va amb els de sec, és quart, i és el següent en arribar al top-3. Ogura té tres segons sobre González, i aquest cinc sobre Alcoba. Els que tenen pneumàtics de pluja van cinc segons més lents. González va més de pressa que Ogura, i li ha retallat dos segons en dues voltes. És nou dècimes per volta més ràpid.
Actualment, a 6 voltes pel final, tot el top-5 al complet van amb pneumàtics de sec. No obstant això, només lluiten per la victòria Manu González i Ai Ogura, ja que, Filip Salac, el tercer classificat, és a quasi nou segons del capdavant. Ell, Alcoba i Zonta Van Den Goorbergh lluitaran per la tercera plaça. A 4 voltes pel final, González supera a Ogura. El japonès ha de valorar que aquesta segona és molt bona pel mundial. El de Gresini és molt més veloç, i en pocs revolts li ha tret sis dècimes. Xavi Atigas, l’últim amb pneumàtics de sec, és sisè.
Última volta, Manu González li ha tret més d’un segon a Ogura, qui tampoc ha abaixat l’aposta, però tenia menys ritme. Salac ha pogut mantenir la tercera plaça en la lluita amb Alcoba, tancant el podi. Una cursa marcada per la pluja inicial en la primera sortida, que ha portat a fer una estratègia molt conservadora a quasi tots els pilots de la graella. Aquells qui han fet l’aposta arriscada, els del pneumàtic de sec, s’han endut un molt bon premi, amb tots sis a dins del top-6. Llàstima que Albert Arenas no s’ha mantingut ferm amb aquesta decisió i ha canviat les gomes en l’últim moment. Amb aquest resultat, Ogura s’escapa fins als 60 punts en la classificació general.
Text: Roger Amores / Foto: MotoGP
