Sembla un Déjà-vu, però ho podem tornar a dir: Marc Márquez ha tornat. El cerverí va firmar un cap de setmana perfecte amb pole position, i victòria en Sprint Race i cursa de GP a Balaton Park. Amb el triomf de diumenge tornava a l’esglaó més alt del podi 266 dies més tard, sent el triomf de San Marino de la temporada passada l’últim en el seu registre. A més, amb aquest resultat arribava a les 100 victòries en el mundial comptant les tres categories. I, per sobre de tots els rècords i resultats, esvaïa tots els dubtes generats per la seva espatlla dreta, intervinguda el passat 10 de maig després que un caragol d’una operació passada es mogués en l’accident d’Indonèsia de la temporada passada i li irrités un nervi. Arrossegava aquest problema durant tota la present campanya, i aquesta operació l’ha tornat a la normalitat.
Márquez va començar la setmana amb missatges d’un perfil molt baix, assegurant que, si a Balaton Park lluitava pel podi, «la resta de pilots estaven fent quelcom malament». En l’FP1, el primer entrenament lliure del GP, va finalitzar primer, i va decidir baixar el ritme per a guardar forces veient la facilitat que tenia per a fer bons temps. La Practice i FP2 els va fer per sectors o poques voltes, en cap moment va fer tandes llargues. Davant d’aquest escenari, Pedro Acosta es convertia en el centre d’atenció del paddock, ja que era qui tenia millor ritme de tota la graella; ningú sabia el ritme real de Marc perquè no l’havia mostrat. No obstant això, Acosta sabia qui seria el seu gran rival: «Em fa por el ritme de Marc Márquez, és molt bo».
Dissabte va començar El Show de Márquez en el Balaton Marc, tal com han batejat al circuit hongarès després de l’exhibició que va fer l’any passat. En la Q2, firmava la pole position fent dues voltes ràpides consecutives i situant-se per davant del favorit, Acosta. En la Sprint Race, Marc i Pedro s’escapaven des de la sortida, però el murcià es va adonar de seguida que no tenia res a fer. «Veient l’adherència que tenia en la primera volta, vaig veure que no tenia res a fer», explicava Acosta després de la cursa. El cerverí va trencar la cursa empenyent des de la primera volta amb un ritme imparable, i quan va tenir un marge de més de dos segons amb Acosta, va conservar el marge.
L’endemà es va viure un moment de tensió en la graella. Tothom li va recomanar a Márquez que muntés el pneumàtic tou a darrere, opció per la qual va optar Pedro Acosta, però Marc va confiar en la seva intuïció i va mantenir-se en la determinació de rodar amb el mitjà, portant la contrària a Gigi Dall’Igna. En el primer revolt, Jorge Martín va bloquejar la roda del davant, i va tirar a Marco Bezzecchi, Raúl Fernández, Fermín Aldeguer i Fabio Di Giannantonio. Amb aquesta maniobra, va deixar sols a Marc i Pedro de nou, en un duel que es donaria més endavant. En un principi, Acosta es va escapar a més d’un segon, i Márquez va arribar a pensar que s’havia equivocat en l’elecció de les gomes.
No obstant això, passades les deu primeres voltes, i quan la goma del de KTM va començar a caure, Marc va firmar volta ràpida rere volta ràpida fins a atrapar-lo. En les voltes 14 i 15 van protagonitzar una batalla espectacular només a l’abast de dos talents generacionals com són Márquez i Acosta. En el primer intent, Marc no va poder amb Acosta, anant una mica llarg en el revolt i deixant la porta mig oberta perquè el murcià recuperés la plaça. En el segon intent, es van sobrepassar diverses vegades, arribant a tocar-se abans de l’últim revolt i amb Pedro mantenint-se líder. Finalment, ja en la volta 15, Marc va clavar els frens en el punt indicat i va consolidar l’avançament. Acosta no va tenir dret a rèplica amb un Márquez que es va escapar i, fins i tot, va fer la volta ràpida de la cursa a sis girs pel final. Francesco Bagnaia va tancar el podi.
I Marc tornava a guanyar, després de la celebració de «6-7?». Amb la celebració, es veia que era una victòria especial pel Tro de Cervera. No només pel triomf 100 de Márquez, que va coincidir també amb la victòria 100 de Ducati. Inclús els 266 dies des de l’últim triomf no eren tan importants per tot aquest temps sense aixecar el trofeu més gran del GP. La gran importància per a Marc era espantar els fantasmes que havien tornat després de patir, una vegada més, problemes físics en el seu maltractat braç dret. Ha tornat, i ja és a 72 punts de Marco Bezzecchi, el líder del mundial. S’han celebrat 8 GP de 22, així que encara té dos terços de temporada per a firmar la remuntada més gran de la història de MotoGP. Si algú pot fer-ho, és ell. «Prefereixo nadar i morir a la vora que no intentar-ho», sentencia Márquez.
Text: Roger Amores / Fotos i vídeos: MotoGP i Ducati
