Marc Márquez ha rebut bones notícies en la seva arribada a Madrid. La lesió en l’espatlla dreta no requerirà operació, i podria tornar abans del final de temporada. Però que la caiguda hagi “sortit barata”, tal com va dir ell, no significa que no importi el motiu que la va provocar. Esperant per a pujar al podi, Alex Márquez posava el crit al cel queixant-se del llit de grava del revolt 7 de Mandalika, assegurant que estava “fet una merda”. Això ha situat aquesta escapatòria del circuit d’Indonèsia en el punt de mira.
Veient la repetició de la caiguda del seu germà abans de pujar al podi, Alex Márquez esclatava sobre el llit de grava del revolt 7 de Mandalika. “Heu vist com està la grava? Feta una merda. Sempre passa el mateix: fins que no passa res greu, no s’actua. Hi ha pedres molt grosses, és impossible que no et facis mal”, argumentava el petit dels Márquez. Després, a DAZN, anava més enllà en la seva explicació. “No puc estar content. Sempre passa el mateix; jo també em vaig fer mal aquí l’any passat. Hi havia un esglaó a la terra. Quan caus a aquesta velocitat, el que vol un pilot és frenar, posar els braços. Cal estar més atent a aquestes coses”, afegia l’Alex.
Amb aquesta situació, el cerverí demanava que hi hagi un procés de reflexió sobre la seguretat dels pilots a MotoGP. L’Alex creu que estan molt exposats fent 44 curses a l’any, 22 Sprint Race i 22 Grans Premis de diumenge, i que s’ha de debatre si les condicions actuals són les adequades. “Els 22 GP suposen 44 sortides, i tampoc és casualitat que hi hagi tantes lesions. La gent es fa més mal. Nosaltres volem donar espectacle, però hem d’estar més protegits”, demana el 73, posant el focus en el moment més perillós de les curses: la sortida en l’inici.
Qui també es va mullar sobre el llit de grava en el revolt 7 és Joan Mir, posicionant-se en la mateixa línia que el pilot de Gresini. “Crec que ningú havia caigut en aquell revolt d’aquella manera. Hi havia hagut highsides, i per això van sortir disparats cap a una altra part del circuit. En aquella zona, pel que he vist, era molt perillós. No només per l’esglaó de grava en el que va colpejar Marc, que probablement es va trencar la clavícula per això, sinó també per Bezzecchi. Em vaig preocupar per Bezzecchi perquè, quan anava amb la moto, va topar amb aquell esglaó i va sortir cap a la grava molt ràpid. No entenc gaire per què hi ha grava allà: si només hi hagués asfalt, seria molt més segur per a nosaltres. Així que ho hem de parlar”, tancava el mallorquí.
Quan els pilots parlen d’un esglaó, no és que n’hi hagi un. Es refereixen que hi ha molta quantitat de grava, i el nivell d’aquesta queda per sobre del de l’asfalt. Això provoca que, en lloc d’esmorteir la caiguda, la faci més perillosa, ja que és com xocar contra una paret. L’Alex també mencionava la grossor de les pedres. L’ideal seria que el nivell del llit de grava estigués per sota del de l’asfalt i les pedres fossin més petites, així faria funció com de piscina.
Joan Mir oferia l’alternativa de deixar una escapatòria d’asfalt on hi ha la grava, ja que creu que no és necessària allà, i els comentaris d’Alex Márquez també poden anar en aquesta direcció quan diu que un pilot, quan cau a aquesta velocitat, el que vol és “frenar, posar els braços”. Segurament, això obrirà un diàleg en la comissió de seguretat amb els pilots, però com bé indica el cerverí, “fins que no passa res greu, no s’actua”.
Text: Roger Amores / Fotos i vídeos: MotoGP i DAZN ES
