Maverick Viñales arribava al micròfon de DAZN amb Izaskun Ruíz i esclatava a plorar. En ell no només podíem veure un pilot emocionat per aconseguir la seva primera victòria amb Aprilia i ser el primer pilot de la història en l’era MotoGP a guanyar amb tres marques diferents; Suzuki, Yamaka i Aprilia. En ell també podíem veure a una persona que ho ha passat malament, que s’ha vist en el punt més baix de la seva carrera, perquè va tocar fons, i ha sabut ressorgir. Ahir, Maverick Viñales va firmar una grandíssima remuntada a COTA, de l’onzè al primer, i també va tancar la remuntada de la seva carrera. Viñales ja és aquí.
“No tinc paraules. Ha sigut molt dur arribar fins aquí, hem patit molt, la meva família ho sap bé, tot l’esforç que li he posat a això al final ha estat recompensat, estic molt feliç, amb moltes ganes d’abraçar a la meva dona i a les meves nenes que ho pateixen amb mi. A Àustria (el 2021) no sabia si parar i no córrer més, i ara soc en el meu millor moment, tot això només m’ensenya una cosa, que no has de rendir-te mai i has de continuar lluitant sempre. Això ha estat una fita històrica i vull donar les gràcies a cada persona que m’ha donat la seva força. Hi ha hagut moments que he volgut tirar la tovallola, però he tingut el suport suficient per a continuar creient i forces per a aixecar-me cada matí”, declarava el de Roses sota un mar de llàgrimes després de la seva magnífica cursa als Estats Units d’Amèrica.
El 8 d’agost del 2021, en el GP d’Àustria, Viñales va viure el moment més dur de la seva carrera. Fruit de la frustració de la situació que estava vivint a Yamaha, va revolucionar la moto en diverses ocasions, acció que la marca va interpretar com un intent d’espatllar la moto i un gest perillós. Yamaha el va apartar en un primer moment, i el desenllaç va ser el divorci entre els japonesos i el català; es quedava sense equip a mitja temporada. Davant d’aquest escenari, el més normal era tornar a casa i deixar les motos, però el destí tenia un altre camí pel pilot gironí. Amb la recomanació d’Aleix Espargaró, Aprilia va oferir-li un contracte per acabar la temporada i completar la següent sencera. Una marca gens exitosa, però un ambient molt més proper i familiar el va motivar a utilitzar la seva última bala a MotoGP.
L’inici amb l’equip de Noale no va ser el més senzill. Una moto molt diferent i un procés d’adaptació dens va ser un entrebanc més en el camí de Maverick, però no es va rendir. En aquest final de temporada, el millor resultat va ser una vuitena plaça en el Gran Premi de l’Emília-Romanya. El 2022 li va portar tres podis, als Països Baixos, Gran Bretanya i Misano. Una mica de llum en els primers compassos de Viñales a Aprilia, però lluny dels registres que mereix i necessita un pilot del seu talent.
El 2023 ja va ser la primera prova del que estem veient aquesta temporada. La irregularitat de la moto li feia compaginar retirades i mals resultats amb podis, però ja treia el cap per les primeres places més sovint. La mostra clara que ja començava a pilotar com a ell li agradaria va ser el GP de Catalunya, a casa, on va obtenir una tercera plaça en l’esprint i un segon en cursa, amb Aleix Espargaró primer i firmant un doblet històric per Aprilia. El període d’adaptació estava arribant al seu final, i tot estava a punt per al 2024.
Finalment, aquesta temporada ha pogut trencar el sostre que tenia en la segona posició, i ha assolit la seva primera victòria amb Aprilia. A més, és tercer del mundial a 24 punts de Jorge Martín, i sense els problemes tècnics de Portimão, seria a 4 punts del lideratge. “Hem trobat el balanç a la moto”, afirma el català, i és constantment en el grup de pilots favorits per guanyar les curses. La temporada és molt llarga i parlar de lluitar pel títol encara queda una mica lluny pel moment del calendari, però si Maverick mira enrere, segur que tindrà un somriure a la cara per haver arribat on és després de tot el que ha viscut pel camí.
Maverick Viñales torna a ser el pilot que ens va meravellar a tots el 2011 a Le Mans, convertint-se en el pilot més jove en guanyar una cursa en la història del mundial, i que va guanyar el títol de Moto3 el 2013. Però mai ha deixat de ser aquest pilot. La pressió de ser anomenat “l’anti-Márquez” i els diferents episodis grisos esportius i personals que ha hagut de viure l’han frenat en alguna ocasió, però ja podem dir, sense por d’equivocar-nos, que Maverick Viñales ja és aquí.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP
