Jorge Martín té el mundial de MotoGP a tocar. Actualment, té 24 punts de marge sobre ‘Pecco’ Bagnaia a falta de l’última cita de l’any, que se celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. No obstant això, el camí del de San Sebastián de los Reyes no ha sigut gens fàcil. En la seva carrera ha tingut diversos moments bastant complicats, com el recent episodi on Ducati va fallar a la seva paraula i el va deixar plantat després d’arribar a un acord per a la seva arribada a l’equip oficial, la sortida de KTM per a fitxar amb el Pramac i els problemes legals que va suposar o el desenllaç del mundial de la temporada passada, quan va viure diversos moments realment desafortunats. Però, per sobre de tots, el pitjor moment de la carrera de Martín va ser l’any 2021, moment en el qual va patir una caiguda en l’FP3 del GP de Portimão, amb fractures en nou ossos. Aquest accident li va fer plantejar la retirada.
El tercer accident més fort de la història
Jorge Martín va guanyar la cursa d’enguany en el recorregut portuguès. “Crec que és una victòria molt madura. El circuit on quasi ho perdo tot, després de trencar-me nou ossos l’any 2021 i pensar a retirar-me. Haver acabat primer és increïble”, reconeixia emocionat el madrileny. Aquest accident protagonitzat en la seva tercera cursa en la temporada de rookie, va ser el tercer més fort de la història, segons els registres d’Alpinestars. Les dades del fabricant de material de seguretat italià indiquen que Martín va volar durant 5,2 segons abans de picar amb el terra i patir una força màxima de 26G, superant també les 20G en les set vegades que va rebotar contra l’asfalt. Posteriorment, va arrossegar-se i donar voltes sobre la grava, amb el canvi de velocitat brusc que això suposa. Només el superen les caigudes de Loris Baz, l’any 2016 a Malàisia, amb 29,9G, i la de Marc Márquez, en el mateix circuit, la temporada 2019, amb 26,27G.
Malgrat les nou fractures i diverses operacions, Martín va tornar a la competició poc més d’un mes després del terrible accident. En aquesta recuperació exprés, no només hi va tenir un paper important el tema físic, sinó el mental. “Vaig patir molt i em va costar tornar a ser jo”, explicava a DAZN. Ell diu que va plantejar-se seriosament deixar-ho en dues ocasions, però el somni de ser campió del món li va donar les forces per tornar. “Volia deixar les motos. Però després, no és que volgués tornar, és que volia guanyar, i això va ser el que em va donar forces”, assegurava ambiciós. Finalment, no només va portar a terme el seu retorn en temps rècord, sinó que va aconseguir ser el debutant de l’any.
La recuperació segons la família
En un reportatge realitzat per Relevo, la mare del pilot, Susana Almoguera, recordava aquest difícil capítol de la carrera del seu fill. Susana relatava que va superar “tres o quatre vegades” les 25G, i que la recuperació va separar, físicament, a la família, fet que va ser molt dur. El pare, Ángel Martín, es va desplaçar amb Jorge a Andorra, i la mare va quedar-se a Madrid amb el germà petit del pilot, Javier. Susana explica quina va ser la reacció de Martín quan la família va arribar a l’hospital. “Em va sorprendre perquè, quan em va veure, va somriure i va dir ‘mira mare com estic'”. Ella rememora que va ser una recuperació “molt dolorosa, amb molt sacrifici, una força de voluntat implacable, molts físios i moltes màquines”.
Susana Almoguera ha escoltat en diverses ocasions les declaracions del seu fill dient que va pensar a retirar-se, però ella no creu que fos així. “Ell diu que va plantejar-se la retirada, que si era necessari tant dolor, però jo tinc una altra percepció. Quan es va despertar de les operacions i vaig arribar, ell ja estava parlant de llogar una màquina de l’hospital que li movia les cames sola per a poder començar la recuperació immediatament. És una persona que no es rendeix, un exemple a seguir”, desvelava la mare.
Poc més de tres anys després, Jorge Martín arriba al Circuit de Barcelona-Catalunya amb moltes possibilitats de guanyar el seu primer mundial de MotoGP. De ser en el punt més baix de la seva carrera, en l’infern, a tenir el cel a tocar. Un exemple de superació en els moments més complicats, i que no rendir-se té premi.
Text: Roger Amores / Fotos: MotoGP i Xarxes Socials de Jorge Martín
