Al Rally Dakar, una cosa està clara: no només es guanya per velocitat, sinó també regularitat, capacitat d’adaptació i resistència. Això és especialment cert en les anomenades etapes marató, dos dies consecutius en què els pilots no reben cap mena d’assistència externa ni servei dels seus equips al bivac i han de gestionar tot el que necessiten per a continuar competint. Aquest format, considerat un dels moments més durs i definitoris del ral·li, torna amb força en l’edició 2026, amb dues maratons programades: la primera es du a terme avui i demà, en les etapes quatre i cinc, i la segona el 13 i 14 de gener, en les etapes nou i deu. Aquestes marcaran un punt d’inflexió en la general de totes les categories.
La filosofia de l’etapa marató és senzilla en els seus principis, però brutal en la seva exigència: després de completar la jornada cronometrada del dia, els pilots arriben a un bivac minimalista, anomenat refuge, on només disposen d’un sac de dormir, una tenda i una ració de menjar proporcionats per l’organització; tots són iguals, del primer a l’últim. Allà no es permet l’entrada dels equips de suport, i els mateixos competidors han de reparar, revisar o ajustar les seves motos o cotxes amb els materials i eines que porten. Això posa a prova no només la capacitat de pilotatge, sinó també la gestió del temps, la resistència física i la coordinació mecànica de cada tripulació.
En l’edició 2026 del Dakar, el format s’ha mantingut fidel a la tradició amb dues maratons-refugi de dues etapes cada una. La primera comença amb l’etapa 4, en bucle a Al-Ula, i es completa amb l’etapa 5, mentre que la segona marató es disputa entre les etapes 9 i 10, que els conduirà Wadi Ad Dawasir a Bisha en la primera jornada, i faran un bucle a Bisha en la segona. En ambdós casos, la navegació serà clau, ja que els recorreguts acostumen a separar les categories, cotxes i motos segueixen pistes diferents, i a introduir trams de dunes, pistes pedregoses i canvis continus de ritme que desgasten tant pilot com vehicle. El vigent campió del Rally Dakar, Yazeed Al-Rajhi, ha hagut d’abandonar en la primera etapa de la marató.
Aquestes jornades de marató no solen canviar només la classificació de manera dramàtica per la manca d’assistència, sinó que configuren veritables punts d’inflexió en la cursa. Els pilots que arriben al bivac amb menys problemes mecànics i millor planificació tenen l’avantatge de poder recuperar-se de possibles errors previs, mentre que qui arriba amb un cotxe o moto mal preparats té l’opció de veure’s fora de la lluita pel podi abans que la cursa hagi arribat a la seva meitat. Així, l’etapa marató simbolitza el Dakar en la seva essència: una prova on la velocitat és només una peça dins d’un trencaclosques de resistència, estratègia i pura supervivència.
En resum, mentre la primera part del Dakar premia l’agressivitat i el ritme, l’etapa marató és on se separen els pilots que poden mantenir el seu rendiment a llarg termini dels que no. Aquesta dualitat, rapidesa contra resistència, és el que fa del Dakar una de les proves de motor més dures i fascinants del món, i en l’edició 2026 aquest format torna a jugar un paper clau en la definició dels campions.
Text: Roger Amores / Fotos: Dakar
