Inici accidentat amb una bandera vermella. Un toc només començada la cursa entre Alexander Albon i Daniel Ricciardo va finalitzar amb els dos pilots contra el mur. Carlos Sainz havia mantingut posició, amb Fernando Alonso tot darrere. Es va haver de reiniciar la prova, amb un inici pràcticament igual en les posicions capdavanteres; els Red Bull escapant-se disparats des del primer revolt.
De nou, Carlos Sainz va mostrar la seva solidesa, sent el pilot més fort després dels dos cotxes de Red Bull. El madrileny va tenir un ensurt una volta abans de la segona aturada a boxes, bloquejant pneumàtics i saltant-se la chicane final de Suzuka. Després d’entrar a canviar les gomes, va sortir en la setena plaça i tocava recuperar el terreny perdut. George Russell no li va deixar tan fàcil com semblaria lògic pel desavantatge de pneumàtics, però Sainz està concentrat en lluitar contra tot i tothom aquesta temporada. El de Ferrari va firmar una segona meitat de cursa brillant, acabant en el podi una vegada més. Charles Leclerc va fer una bona acció d’equip, deixant-lo passar quan tenia més ritme que ell. Aquesta temporada, Sainz ha quedat en les tres primeres posicions en totes les curses que ha participat, només sumant el 0 de Jeddah, quan es va perdre la cursa per haver de ser operat d’urgència per apendicitis.
Fernando Alonso va tornar a fer una master class de pilotatge per mantenir la sisena posició en els instants finals. L’asturià, que veia com Russell s’apropava amb un ritme descomunal a Oscar Piastri, setè, va rebaixar la velocitat per deixar-se atrapar pel de McLaren. Amb aquest moviment, Piastri tenia DRS, i podia fer una millor defensa contra el britànic de Mercedes. Alonso havia de frenar d’alguna manera a Russell, i Piastri era la millor arma. Amb la lluita entre Piastri i Russell, amb Russell arribant-se a saltar la chicane per no topar amb el seu rival. Finalment, el pilot espanyol d’Aston Martin va mantenir la sisena demarcació, demostrant una vegada més que ser el pilot més veterà de la graella no necessàriament ha de ser un perjudici. Definia la seva actuació com “la millor en un any” i la posava dins del top-5 de totes les curses de la seva vida.
Així doncs, Max Verstappen va finalitzar primer, amb 13 segons d’avantatge respecte al seu company d’equip ‘Checo’ Pérez, amb Sainz tancant el podi. Charles Leclerc va obtenir una quarta posició amb Lando Norris cinquè. Com bé hem dit anteriorment, Alonso va poder mantenir al darrere a Russell i Piastri, setè i vuitè respectivament, i Lewis Hamilton i Yuki Tsunoda, en aquest ordre, van tancar el top-10. Aquests resultats deixen a Verstappen líder en solitari del mundial, amb 77 punts, seguit per Pérez, amb 64. El tercer és Leclerc, que en té 59, i tot darrere hi ha Carlos Sainz, amb 55. Si Sainz no hagués sigut baixa per lesió a l’Aràbia Saudita, el més probable és que fos segon en la classificació general, just per davant del Red Bull de Pérez.
Carlos Sainz definia amb la sensació de “ràbia” el fet d’haver de marxar a final de temporada de Ferrari després dels grans resultats que està registrant. És una situació que genera el fet de començar a anunciar fitxatges i prendre decisions abans de començar la temporada. Si encara s’hagués de definir qui ocupa la plaça lliure de la fàbrica de Maranello, el més just seria que Sainz fos l’escollit. No obstant això, es va deixar estimar pels equips que tenen un volant lliure la temporada vinent. “Disponible estic i vaig de pressa”, assegurava. Sembla que és molt a prop de firmar amb Mercedes.
Text: Roger Amores / Fotos: Red Bull Content Pool i F1
