Ser campió amb un equip independent, una moto inferior i els reptes de Márquez a Gresini

Amb l’anunci del fitxatge de Marc Márquez per Gresini, el català deixa enrere una etapa gloriosa viscuda a Honda, on el final ha embrutit una de les històries més boniques que hi ha hagut a MotoGP. El Tro de Cervera pujarà la temporada vinent a una Ducati, la Desmosedici 23, amb l’objectiu de tornar a ser campió del món. Amb el moviment cap a l’equip satèl·lit liderat per Nadia Padovani, on compartirà box amb el seu germà, se li obren un ventall de nous reptes, rècords i fites per assolir, amb situacions que mai havia viscut, i tots sabem que el gran dels Márquez és una bèstia competitiva.

La moto i ser campió en un equip independent

Com bé hem explicat, Marc Márquez ha rebutjat l’opció de pilotar una Desmosedici 24 al Prima Pramac per anar al Gresini Racing Team, amb l’especificació del 2023, és a dir, amb un any d’antiguitat. Això afecta en què no tindrà les innovacions del 2024 que sí que tindran ‘Pecco’ Bagnaia, Enea Bastianini, Jorge Martín i Franco Morbidelli. Malgrat això, la Ducati de l’any anterior no sembla que sigui un hàndicap molt gran, tal com ha demostrat aquesta temporada Marco Bezzecchi, i el cerverí li donava molta importància a firmar un contracte de només un any. El mercat de fitxatges per la temporada 2025 tornarà a ser més que emocionant, i tot fa indicar que KTM i el gran dels Márquez estarien interessats a unir els seus camins, però d’això ja en parlarem.

Mai en l’era MotoGP un equip independent ha guanyat el mundial de pilots. L’últim cop que va passar va ser l’any 2001, amb Valentino Rossi com a gran protagonista. Ho va fer amb la formació Nastro Azzurro, gestionada per Honda Europa, en el seu any de debut en l’última temporada de l’era dels 500cc. Anteriorment, havia estat aconseguit per Eddie Lawson, que després de guanyar tres mundials amb Yamaha, va fitxar per Rothmans Honda sota les ordres d’Erv Kanemoto per endur-se el títol en l’edició del 1989. L’equip de fàbrica d’Honda comptava amb Wayne Gardner i Mick Doohan.

Pot ser que, quan Marc Márquez arribi a Gresini, aquesta fita no sigui al seu abast, ja que Jorge Martín podria avançar-se aquesta temporada. El madrileny és a tres punts del líder ‘Pecco’ Bagnaia i podria coronar-se amb l’equip Prima Pramac.

Dos germans en un mateix equip

No és un fet poc comú que hi hagi dos germans a la graella de MotoGP. Sense anar més lluny, actualment tenim als Espargaró i la temporada passada hi havia els Binder o els germanastres Rossi-Marini. El que no és tant recorrent és que comparteixin equip. De fet, el primer cop que va passar va ser l’any 2020, amb els mateixos protagonistes. Quan Álex Márquez va pujar a MotoGP per córrer amb el Repsol Honda Team, era la primera vegada que dos germans eren companys amb una mateixa moto.

Per l’altra banda, hi ha una fita que segur que els cerverins tenen entre cella i cella: pujar junts al podi. Només dues vegades en tota la història han finalitzat dos germans en les tres primeres posicions en la categoria reina. El primer cop va ser l’any 1962, on Juan i Eduardo Salatino van quedar segon i tercer respectivament com a locals en el Gran Premi de Buenos Aires. 35 anys més tard, el 1997, Nobuatsu i Takuma Aoki van aconseguir el mateix resultat que els seus predecessors, en una cursa que va guanyar Mick Doohan, qui també va compartir categoria amb el seu germà Scott l’any 1994.

El complicat “viatge” del Japó a Itàlia

Marc Márquez passarà de córrer per un equip japonès a fer-ho per un italià. Això comporta un procés d’adaptació tècnic a la moto, però també a la forma de treballar, ja que els japonesos tenen una cultura molt diferent. El cerverí té dos precedents de campions del món que han passat d’una moto japonesa per anar a Ducati, i cap dels dos van estar a prop de l’èxit esperat.

En primer lloc, Valentino Rossi va anunciar el 2010 que abandonaria Yamaha, la marca amb la qual havia tingut tants èxits, per córrer amb la Ducati. Durant les dues temporades que va estar amb l’equip de Borgo Panigale, Il Dottore només va pujar en tres ocasions al podi; dues a Le Mans i una a casa seu, San Marino. Va fer el mateix camí en direcció contrària, retornant a Yamaha.

Per l’altra banda, Jorge Lorenzo també va canviar la seva Yamaha per vestir de vermell la temporada 2017. En l’any de debut, va obtenir tres podis i la setena posició. En el 2018, va guanyar a Itàlia, Catalunya i Àustria, i va finalitzar segon a la República Txeca, però les lesions van marca la temporada del balear. Finalment, Ducati va apostar per substituir-lo per Danilo Petrucci, i Lorenzo va fitxar per Honda.

És important afegir que aquests precedents són d’èpoques on la marca de Bolonya no tenia el domini i la superioritat actual, i que, segurament, amb aquesta situació ambdues històries haurien sigut diferents. Veurem si el destí li escriu un futur diferent a Marc Márquez i viu una etapa plena d’èxits o, contràriament, veu com també fa un pas en fals com els seus excompanys i rivals Valentino Rossi i Jorge Lorenzo.

Text: Roger Amores / Fotos: Gresini, Marc Márquez, HRC, MotoGP, Ducati.