Toni Bou continua dominant el món del trial després de 20 anys. Si guanya el divendres 6 de març a Chalon-sur-Saône, serà campió matemàtic del campionat X-Trial, és a dir, la modalitat indoor, i sumarà el seu 39è títol mundial amb el TrialGP que comença el mes de maig al Japó. Després de tantíssim temps, hem normalitzat la fita única de Bou, guanyar sempre, però sobta encara més quan saps que ho fa amb dos tendons de l’espatlla dreta trencats. Més concretament, el 2016 va patir una ruptura del tendó subescapular, i 2025 al supraespinós, tal com ha explicat en una entrevista a L’Esportiu.
«Quan em vaig trencar el supraespinós semblava que hauria d’aturar-me, però com que teníem l’experiència del subescapular, que no vaig parar en cap moment, vam optar per continuar. Els primers dos mesos van ser molt dolents, amb molt dolor i incomoditat. Les curses les podíem anar tirant endavant, però el dia a dia era molt dur. No tinc ni la mobilitat ni la força que m’agradaria, tanmateix, sembla que a poc a poc es va estabilitzant i per fer trial puc competir. Suposo que m’acabaré operant, però la meva intenció és acabar la temporada. I tinc dubtes perquè, quan t’operes l’espatlla, és complicat tornar a estar al cent per cent», començava relatant el multicampió del món.
En diverses ocasions havia explicat que aquesta segona fractura requeria dos mesos de recuperació si decidia d’operar-se, i en cas de guanyar aquest divendres a França i ser campió, tindria un període de dos mesos fins a l’inici del campionat de TrialGP. Així i tot, l’escenari ha canviat, i passar per la sala d’operacions no és una opció: «El metge que m’ha d’operar va venir a l’indoor de Barcelona i, veient com és el trial, em va dir que de cap manera puc estar recuperat en només dos mesos. Ja sabia que no era MotoGP, però no s’esperava aquesta agressivitat en les frenades, els moviments de la moto… En dos mesos i mig cicatritza la ruptura, però té por que m’ho arranqui tot. Si això passés, la lesió passaria a ser encara molt més greu. Al seu moment vam valorar operar el 16 de desembre amb l’aturada d’hivern, però en un mes i mig era impossible arribar. Com a mínim esperaré fins al setembre. La recuperació d’un dels tendons és de sis mesos, i operar-ne només un podria fer-me empitjorar l’altre».
En aquesta entrevista parla en profunditat quines són les característiques que l’han fet únic, com manté la motivació després de tants triomfs i, amb 39 anys, com i quan creu que podria ser la seva retirada de la competició.
Text: Roger Amores / Foto: HRC
