Inici fora de la normalitat en el GP del Canadà. La pluja de Montreal havia deixat la pista en unes condicions delicades, i tots els pilots van amb certa prudència en aquest començament. El top-3, passat el primer revolt, era una mostra clara dels tres que dominarien la cursa al llarg de les 70 voltes: Max Verstappen, George Russell i Lando Norris. Els tres superiors a la resta. En els primers compassos de la cursa, els Haas, els únics que han muntat els pneumàtics de pluja intensa, són els que tenen més ritme, arribant a posicions poc comunes per a ells, però només els dura vuit voltes, quan han hagut de parar a posar els intermedis per la situació de la pista i anar igual a la resta.
Passades unes 20 voltes, Norris supera primer a Verstappen i després a Russell per a situar-se primer. Amb les condicions de la pista, direcció de cursa ja permet el DRS, i el britànic ho utilitza per a avançar als seus rivals; se’l veu amb quelcom més. En la volta 25, Logan Sargeant comet un error, topa amb el mur i queda amb el cotxe girat a mig del recorregut: Safety Car. Les aturades a boxes provoquen canvis de places. Norris entra una volta més tard, i perd posició amb Verstappen i Russell, mentre que el neerlandès se situa primer.
En la volta 47, la pista es troba per a gomes de sec, i Russell i Verstappen entren, mentre que Norris no. El de Mercedes té una mala aturada a boxes, i Red Bull mai falla en aquests escenaris. S’ha de veure si Norris aconsegueix l’overcut continuant una volta més en pista. Quan el de McLaren fa la seva aturada, surt uns metres per davant de Verstappen, però com té les rodes fredes i surt pel carril de boxes, encara moll, li patinen les rodes, arribant a anar entravessat; el neerlandès primer.
Un gir més tard, Norris bloqueja les rodes en la frenada, fa una molt mala sortida del revolt abans de la darrera recta abans de la meta, i és superat per Russell. No obstant això, el guió es repeteix a la inversa en la volta 51 i Norris recupera la plaça. Un accident de Checo Pérez, que trenca l’aleró del darrere, i un de Carlos Sainz en el mateix revolt, que en quedar en mig de la pista i escombra a Alexander Albon, provoca, de nou, un Safety Car en el gir 54. Els Mercedes són els únics del capdavant que munten les gomes noves per aquest final de cursa a 12 voltes.
Uns girs més tard del rellançament, Russell intenta superar a Piastri, que era per davant seu per l’aturada dels Mercedes, però és un moviment massa al límit, i acaba saltant-se la chicane per a evitar el contacte. No només no se situa per davant de Piastri, sinó que perd plaça amb el seu company d’equip, Lewis Hamilton. La llegenda britànica sí que aprofita bé la superioritat de gomes, i es col·loca tercer un gir més tard, a cinc voltes pel final. Una volta més tard, Russell repeteix la mateixa maniobra que el seu company, i és quart.
A dues voltes pel final, comença la lluita entre els Mercedes, que finalitza amb Russell per davant, enduent-se la plaça del podi. Max Verstappen guanya la seva sisena cursa de la temporada de les nou possibles, seguit per Lando Norris. Fernando Alonso salva el cap de setmana amb una molt meritòria sisena demarcació, amb el seu company d’equip Lance Stroll tot darrere. El neerlandès surfeja l’aigua de Montreal i recorda que el rei continua sent el rei.
Text: Roger Amores / Foto: F1
