Text: Roger Amores / Foto: Aprilia
Primer gran premi després de les vacances d’estiu amb molt bones notícies. Joan Mir i Pol Espargaró tornen als circuits després de moltes setmanes lesionats. De fet, el català no havia corregut encara cap cursa durant tot el que portem de temporada. Només falta el retorn d’Àlex Rins, que ja ha sigut anunciat com a nou pilot de l’equip oficial de Yamaha de cara a la temporada vinent. Sembla que hi haurà encara molts moviments en el mercat de fitxatges.
MotoGP
Dubtes de si hi hauria un clima favorable en els moments previs a la cursa, ja que han caigut quatre gotes. La pluja no ha anat a més i s’ha declarat la cursa en sec. Primers dos revolts amb alguns tocs que han deixat la moto malmesa d’Álex Márquez i ‘Pecco’ Bagnaia. El català ha acabat abandonant per problemes en el canvi de marxes, mentre que l’italià ha sortit pràcticament il·lès. A més, Maverick Viñales ha intentat superar a Jack Miller i posar-se tercer, però s’han tocat i el de Roses ha anat a la setena plaça i l’australià a la catorzena. El vigent campió del món ha imposat un ritme frenètic, escapant-se de la resta del grup junt amb Marco Bezzechi. El pilot perseguidor se’l veia al límit, i després d’un parell d’errors ha acabat anant a terra a quinze voltes del final. Semblava que tindria una cursa plàcida, però Il Capitano d’Aprilia, Aleix Espargaró, ha tret el ritme que se li preveia el divendres i ha atrapat al de Ducati. Després, Viñales ha avançat a Brad Binder, i se l’ha emportat amb ell en la remuntada sobre el seu company d’equip, creant un grup capdavanter de quatre. A vuit voltes del final ha tornat la pluja, però cap dels de davant s’ha atrevit a canviar de moto. Algun pilot de la cua sí, però no ha acabat sent la millor decisió. En aquestes circumstàncies adverses, Miguel Oliveira ha atrapat als quatre primers, i han començat les hostilitats. Interminables canvis de posicions que han protagonitzat tots menys Bagnaia, que ha aguantat la seva plaça de privilegi. La pluja ha parat de seguida, però ha fet acte de presència prou temps perquè Viñales passés a ser cinquè i es desenganxés de la lluita pel podi. Mentre Oliveira i Binder lluitaven per veure qui entrava al podi, hem entrat en una última volta més que emocionant. Es veia a un Aleix Espargaró rapidíssim, però Bagnaia semblava invencible. Finalment, aprofitant la tracció en la sortida d’un revolt de la seva Aprilia, el granollerí s’ha col·locat primer, i no ha deixat escapar la seva segona victòria a MotoGP, firmant una actuació formidable. Bagnaia ha fet segon i Binder s’ha imposat a Oliveira. Marc Márquez, Joan Mir i Enea Bastianini no han acabat la cursa per caigudes.
Moto 2
Inici accidentat després d’una caiguda múltiple de quatre pilots. No obstant això, el transcurs de la cursa no s’ha vist afectat i s’ha seguit amb aquesta. La lluita per la victòria era entre quatre pilots espanyols: Arón Canet, Alonso López, Fermín Aldeguer i Pedro Acosta. Tony Arbolino, l’actual líder del mundial, ha tingut de nou un cap de setmana difícil, i ha finalitzat desè. En un primer instant, Canet és el pilot que ha sortit més fort, escapant-se dels tres perseguidors i rodant en solitari. En aquests primers compassos de cursa, semblava que el segon més fort era Alonso López, però s’anaven intercanviant la posició amb Acosta. Aldeguer ha superat als seus dos rivals, i Acosta s’ha consolidat davant de López. Aquest últim, després de perdre dues posicions, ha anat a terra, perdent l’oportunitat de protagonitzar una batalla trepidant. En aquest moment ha començat la persecució sobre Canet, amb Aldeguer marcant un gran ritme i Acosta seguint-lo. Finalment, Canet s’ha vist superat pel pilot de Boscoscuro, que s’ha escapat i ha aconseguit imposar-se com el pilot més ràpid guanyant la seva primera cursa. Acosta, amb molèsties al peu, no ha tingut prou forces per lluitar el segon esglaó del podi, demarcació que el situa primer de la classificació general després de perdre el privilegi a Le Mans. Canet s’ha hagut de conformar amb la segona plaça, i encara no aconsegueix la seva primera victòria a la categoria. I amb aquests resultats, hi ha hagut el primer podi completament espanyol de la categoria d’aquesta temporada. El gironí Albert Arenas ha acabat catorzè.
Moto 3
La categoria petita corria en un circuit que no s’adapta gaire a les característiques de les seves motos, ja que és un circuit molt llarg i ample, fet que permet als pilots anar pràcticament el 80% del circuit a tot gas. Això sumat a la situació de la pista, encara molla d’ahir malgrat que no plou, donava com a resultat un escenari bastant perillós. Com ens té acostumats aquest campionat, avançaments incomptables a cada volta. Quan Jaume Masià anava liderant en el primer terç de la cursa, ha entrat lleugerament llarg al revolt 4 i ha anat a terra, tornant a perdre el terreny que havia guanyat respecte a Daniel Holgado en l’última cursa abans de l’aturada d’estiu. Fins a l’última volta no es podia fer cap previsió de qui guanyaria, amb un grup capdavanter de 18 pilots. Finalment, s’ha imposat David Alonso, que partia de la posició número 28, aconseguint la primera victòria de la història per Colòmbia. L’han acompanyat al podi Ayumu Sasaki, segon, i Holgado, tercer, que continua líder de la classificació general amb 22 punts d’avantatge respecte a Sasaki.
