Izan Guevara és un pilot de 19 anys de Palma, Mallorca, que actualment corre per l’Aspar Team a Moto2. És el vigent campió de Moto3, després de guanyar el mundial en el seu segon any a la categoria. Al llarg de la seva carrera, també ha guanyat l’European Talent Cup i el Mundial Júnior de Moto3. Es troba en la seva temporada de debut a Moto2, on una lesió, les caigudes i la falta d’adaptació l’estan obligant a tenir una temporada més difícil del que esperava.
A Moto3, va començar la temporada que no semblava un dels principals candidats a guanyar el títol. Estava dins dels seus plans ser campió del món en el primer any?
Abans de començar la temporada no. Sí que esperava ser dins la lluita, però no pensava que el guanyés. Vaig començar-ho a pensar en els tests de pretemporada a Portimão, ja que em vaig veure amb molt potencial, i a Qatar vaig fer la primera pole position. No era un dels favorits pel mal inici de temporada. A Qatar ens van penalitzar, a Argentina se’ns va espatllar el motor, a Austin ens van posar dues long laps… Vaig haver d’enlairar-me més tard.
I quin moment marca un abans i un després en la seva lluita pel mundial?
A les vacances d’estiu, que vaig acabar a dos punts de Sergio García, em vaig adonar que ja estàvem en situació de lluitar pel mundial. Guanyar el Gran Premi de Catalunya també va ser un cop sobre la taula, va marcar un abans i un després.
Què se sent en passar la línia de meta i saber que ets campió del món de Moto3?
Se’t queda la ment totalment en blanc. Només cridava sobre la moto i em va caure alguna llàgrima. No acabava de processar el que havia aconseguit. No vaig entendre’n la magnitud fins que vaig arribar a casa, a Mallorca, i vaig veure a la meva gent. És que són paraules majors, soc campió del món, allò que he somiat sempre des de petit. Costa d’assimilar.
Després sorgeix la possibilitat de pujar a Moto2 amb la mateixa estructura de l’Aspar Team. Quin era l’objectiu abans de començar la pretemporada?
El pla era acabar la temporada dins del top-10.
I ara, veient que el del top-10 no és tan factible, quin és l’objectiu?
Ara mateix és puntuar en totes les curses que puguem, progressar i deixar tot clar de cara a la temporada vinent. El més important és no baixar el rendiment i continuar creixent.
En quin moment veu que l’objectiu principal de la temporada no serà possible i que s’ha de canviar la perspectiva?
El primer test de pretemporada va ser molt positiu, encara hi creia. Tot va començar quan vaig tenir problemes a l’avantbraç, ja que vaig passar a estar a 3 o 4 segons dels primers. Tampoc vaig descartar res perquè no podia anar més de pressa per problemes físics. Finalment, em vaig haver d’operar de síndrome compartimental i perdre’m dues curses. Tornar va ser difícil perquè els rivals ja anaven amb una marxa més i nosaltres tot just estàvem començant. Allà vaig veure que seria difícil arribar, però lluitant ho aconseguirem.
Moto2 és una categoria molt difícil, però amb el seu pilotatge, amb una gran importància en el pas pel revolt, semblava que seria més fàcil l’adaptació i que inclús aniria més còmode que a Moto3. El problema ara mateix és d’adaptació?
El problema que jo crec que he tingut ha sigut d’adaptació a la moto. No ha sigut fluida. A més, he tingut dues caigudes molt fortes, que no hi ajuda i et fan tenir-li més respecte. Quan tinc una moto per mà i sé on són els límits vaig molt de pressa, però em costa molt arribar a aquest punt. A Moto3 ja em va passar, que fins que no vaig trobar el camí en el Circuit de Catalunya no vaig començar a ser dels més ràpids. Quan trobi el punt a la Moto2 serem molt forts.
I com s’arriba a aquest punt?
Estem treballant a trobar uns settings per arribar als circuits i ser competitius des del primer moment. És un salt molt gran de categoria, abans de pujar a Moto2 només havia rodat dues vegades amb l’R6. Ara mateix em veig bé, en progressió ascendent.
Té un any més de contracte i continuarà amb l’Aspar Team la temporada vinent. Què li diuen des de l’equip?
Jo sempre he estat tranquil, vaig firmar un contracte de dos anys. És un equip on he corregut quatre anys, tenim molta confiança i saben el meu potencial. Tots els pilots tenen anys dolents i aquests et fan més fort mentalment. T’adones que no tot és glòria, victòries i que la vida no és de color rosa. Estem treballant per fer un any bo.
Després d’una temporada on a partir de Catalunya li va anar tot molt rodat i que va convertir guanyar en un hàbit, com gestiona la frustració d’aquest canvi de resultats tan dràstic?
Sincerament, mai havia passat per una situació com aquesta. Al llarg de la meva carrera sempre m’he trobat en les posicions capdavanteres de la classificació, però estem en un mundial i no hi ha cap pilot lent. Es va complicar tot al principi de temporada, però estem en el camí i millorant les sensacions. El gran problema el tenim en la forquilla davantera de la moto, però cada cap de setmana estem provant coses que ens fan millorar. Em prenc aquesta temporada com uns tests, un aprenentatge en el qual haig de millorar cursa a cursa i no perdre la línia.
El gran problema el tenim en la forquilla davantera de la moto.
Izan Guevara
L’objectiu de tots els pilots és arribar a MotoGP. La seva idea és pujar a la categoria reina com més aviat millor o s’ho pren amb calma?
Necessito mínim un any més a Moto2 i veure quin és el meu rendiment. Evidentment, si faig un any com el de Moto3 pujaré a MotoGP. Tot depèn de com ens vagi, si som ràpids… Segons quin equip t’ofereixi una oportunitat per pujar ho has de pensar bé, perquè és una categoria molt difícil. Han de confiar en tu i que tu estiguis segur.
Per exemple, Honda no seria el moment ara mateix, no?
Exacte. S’han de valorar molts aspectes. Tots els pilots volem ser a MotoGP, però tot ve en el moment que toca.
I pujar sense haver guanyat el mundial de Moto2?
És una categoria en la qual m’és una mica igual haver-lo guanyat o no. Si acabo segon, tercer o quart i tinc l’opció de pujar a MotoGP amb una bona moto hi aniria segur. Moto2 és una categoria molt difícil. Si deixes passar una oportunitat així i el següent any et va malament, és una decisió de la qual te’n penedeixes tota la vida.
Està gaudint?
Al principi no, però ara ho començo a fer.
Text Roger Amores / Fotos: Aspar Team i Instagram d’Izan Guevara
