Després d’onze anys, sis mundials i incomptables moments inoblidables, Marc Márquez abandona l’equip de la seva vida, el Repsol Honda Team, deixant al personal amb qui ha treballat sempre, en la recerca de la seva gran obsessió: tornar a guanyar. Marxa amb només un mecànic del seu grup de confiança, Javi Ortiz, a una formació independent petita i molt familiar com és Gresini. Allà hi trobarà al seu germà, Alex Márquez; un escenari immillorable. No obstant això, el Tro de Cervera no ha tancat mai la porta a tornar a Honda en un futur i, en l’Honda Thanks Day, no només no ho va descartar, sinó que va exterioritzar que és la seva intenció.
A continuació, les paraules amb les quals Marc Márquez es va adreçar a tots els assistents de la festa de la fàbrica de l’ala daurada:
“Honda sempre estarà en el meu cor: espero tornar aquí algun dia com a pilot Honda. Estic feliç de ser aquí una vegada més en l’Honda Thanks Day. Com sabeu, enguany és molt especial per a mi, ja que Honda i jo separarem els nostres camins. No obstant això, ja veurem si els nostres camins tornen a creuar-se en el futur. No hi ha cap mena de dubte que en aquests 11 anys, amb 6 títols mundials guanyats junts, hem aconseguit una fita fantàstica. Per a mi sempre ha estat un plaer formar part d’aquesta gran família. El Repsol Honda és l’equip de la meva carrera, un equip format per persones que mai oblidaré. Com sabeu, el meu objectiu és tornar a guanyar, i per això he hagut de buscar la millor solució per a assolir-ho, com sempre he fet en la meva carrera. En qualsevol cas, qui sap el que ens oferirà el futur, potser ens tornem a trobar. No sé si aquest serà el meu últim Honda Thanks Day… Espero que no, espero en un futur pròxim tornar com a pilot d’Honda. Podem estar contents amb el que hem obtingut al llarg d’aquests anys. Gràcies a tot el personal japonès, a tota la companyia, Honda sempre romandrà en el meu cor.“
En la carta dirigida a la gent d’Honda, comença dient “ja veurem si els nostres camins tornen a creuar-se en el futur”, però les possibilitats del retorn van creixent a mesura que avança el discurs. El “potser ens tornem a trobar” només és el pas previ al “espero en un futur tornar com a pilot d’Honda”, deixant evident les seves intencions. Des del primer dia s’ha explicat que Honda li deixava la porta oberta per si feien una moto competitiva, i sembla que dins dels plans del cerverí és una opció que contempla clarament.
No obstant això, és molt probable que part del tracte per obtenir la carta de llibertat impliqués prometre contemplar l’opció de tornar, i que les declaracions del català vinguin més marcades per aquesta negociació i no perquè sigui una idea real. De fet, el seu somriure després de provar la Ducati fa difícil de pensar que Marc somiï en cap idioma que no sigui l’italià. A més l’emoció del moment, l’acomiadament d’Honda i la festivitat en terres japoneses donen peu a aquest moment. El temps dirà.
Text: Roger Amores / Fotos: HRC
